Editorial
Mèxic elegeix una dona
L’elecció de la candidata de Morena expressa tant un desig de continuïtat com de canvi
Claudia Sheinbaum, candidata presidencial del gobernante partido MORENA, vota en una mesa electoral durante las elecciones generales, en la Ciudad de México. /
L’elecció de Claudia Sheinbaum és un canvi transcendental en la cultura política de Mèxic, aconseguit, a més, amb un nombre de vots mai abans assolit per un candidat a la presidència i recolzat per una majoria que supera els dos terços a la Cambra de Diputats. La successora d’Andrés Manuel López Obrador disposarà del marge de maniobra necessari per afrontar les reformes més apressants de l’Estat, incloent-hi la constitucional, que requereixen una majoria qualificada, però la seva llibertat de moviments anirà més enllà, perquè el conglomerat de formacions de diferent signe que va acompanyar el Partit Revolucionari Institucional (PRI) per disputar la presidència a l’aspirant del Moviment de Regeneració Nacional (Morena) va quedar a 30 punts de la guanyadora. Un senyal inequívoc de la gradual descomposició del sistema de partits que va caracteritzar Mèxic amb l’hegemonia del PRI com a permanent vencedor.
Ni el desafiament del narcotràfic a l’Estat d’on es deriva un problema gegant d’inseguretat ni la desigualtat creixent han danyat les expectatives electorals de Sheinbaum. Acompanyada en la seva campanya pel discurs nacionalista de López Obrador, els èxits d’alguns programes socials i la promesa d’altres, més el seu prestigi acadèmic i la seva fama de gestora eficient llaurada en el govern de la megaurbs de Mèxic DF, hi ha en la seva victòria un desig de continuïtat en l’enfocament que Morena ha donat a la presidència. Però també de canvi o millora en allò que el president sortint no va gosar tocar o ho va fer de manera inadequada, en especial la violència, amb una mitjana el 2023 de 21 homicidis per 100.000 habitants.
A la carpeta de temes pendents que hereta de López Obrador n’hi ha dos més que són especialment ressenyables: l’articulació de la transició energètica i el maneig dels fluxos migratoris, tant dels que tenen el seu origen a l’Amèrica Central com dels que parteixen directament de Mèxic. El primer obliga a un canvi de mentalitat en un gran productor de petroli, la nacionalització del qual als anys 30 constitueix encara avui un tret de la identitat nacional; el segon afecta directament la relació quotidiana amb els Estats Units, que no han deixat d’aixecar un mur de separació a la frontera. L’exportació de petroli és un dels suports de les arques de l’Estat; la migració és una angoixant crisi humanitària que no para de créixer.
Més enllà d’aquests problemes de sobres coneguts, el gran repte de Claudia Sheinbaum –ho ha sigut per a López Obrador– és neutralitzar la xarxa d’interessos creats teixida durant decennis per la partitocràcia anquilosada del PRI en totes les escales de l’Administració i dels negocis. Es destaca de Sheinbaum la seva determinació a combatre tal situació quan ha estat a les seves mans fer-ho, però és precís reconèixer que es tracta d’un fenomen de clientelisme tan arrelat com estès. Un entramat opac que no és aliè a algunes de les 37 morts de candidats a diferents llocs registrades durant la campanya; un sistema paral·lel al de la política oficial que requereix unir complicitats per combatre’l sense demores perquè condiciona el futur d’una nació on el 45% dels seus habitants té menys de 30 anys i l’economia informal ocupa més de 30 milions de persones.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
