BCE: bona notícia amb peròs

La seva tasca és complexa perquè l’euro és la moneda comuna de països que –a diferència dels Estats Units, el Canadà i el Japó– no són ni una unió fiscal ni una unió política. I les economies dels països membres són molt diferents. Malgrat tot, el BCE va saber decidir i va arribar a baixar el seu principal tipus d’interès a un mai vist 0% per combatre la crisi del 2008 i posteriorment la pandèmia. Va ser una política superexpansiva que va funcionar i va contribuir que l’economia i l’ocupació no es col·lapsessin. Però després –amb la guerra d’Ucraïna– la inflació es va disparar a cotes del 10% no vistes des de feia molt. I el BCE –com la Fed nord-americana– va haver d’apujar amb intensitat els tipus –del 0% al 4,50% en dos anys– per refredar l’economia, castigar l’activitat i que la subsegüent baixa de la demanda total frenés els preus.

Ara, el descens d’un quartà, del 4,5% al 4,25%, del seu tipus d’interès indica que el BCE està raonablement satisfet. La inflació a la zona euro ha caigut al 2,6% anual, però no ha arribat encara a l’objectiu del 2%, mentre que s’ha evitat la recessió (no cert estancament) i l’atur està bé (6,4%). Per això era hora d’afluixar una mica la política restrictiva, per no castigar més l’economia i permetre que un descens de l’interès facilités els crèdits a les empreses i a les famílies i afavorís encara més la recuperació.

Però el BCE es resisteix a assegurar que els tipus a curt continuïn baixant. Primer perquè tem que l’alça de preus dels serveis i dels salaris (superiors al 4% a nivell europeu els últims mesos) facin rebotar la inflació. El BCE no considera guanyada la batalla fins que la inflació caigui de forma estable al 2%. Segon, perquè l’economia i l’ocupació resisteixen. Ara no baixa els tipus, com altres vegades, alarmat per una recessió. Finalment, perquè estem en una economia global. El tipus d’interès americà és encara del 5,5% i la Fed es mostra molt cautelosa davant una possible retallada. Per això el BCE té cert marge, però limitat. Separar-se molt del tipus americà podria causar una depreciació de l’euro –bona per als exportadors– però que alimentaria les tensions inflacionistes. I a Frankfurt la inflació és el gran enemic.

La baixada al 4% és una bona i esperançadora notícia. Però no està garantit que a curt termini hi hagi més retallades. Tot dependrà de la inflació. És una cosa que els polítics espanyols haurien de saber.

Per al BCE, o sigui, per a la política econòmica europea, la prioritat és que els preus no es tornin a excedir perquè no s’erosioni més el nivell de vida dels ciutadans. Així funciona Europa. I així s’han salvat els últims i greus desafiaments.