Eleccions europees
Obsolescències programades
Els sondejos vaticinen un gir cap al populisme i l’extrema dreta. Es fa necessari renovar el pacte fundacional que va impulsar una idea d’Europa després del 1945
9J, unes eleccions crucials
A casa se’ns va espatllar el rentaplats. En el pitjor moment, ja que estava ple fins dalt, i va caldre buidar-lo peça a peça, les forquilles, els plats, els pots, rentar-los a mà i trucar al tècnic perquè reparés la suposada avaria. Va resultar que una estella de vidre –s’havia trencat un got dins– obstruïa la bomba de desaigüe. La broma va sortir per gairebé 100 euros, que vaig desembutxacar fins i tot alleujada havent-me temut el pitjor: que l’obsolescència programada hagués decretat la mort sobtada de l’aparell. En aquell precís instant em vaig recordar d’Europa, de les mesures aprovades aquesta legislatura per evitar que surti a compte fabricar electrodomèstics amb la fi de la seva vida útil planificada: les empreses hauran de facilitar reparacions tant sí com no. Brussel·les també ens va deslliurar del roaming als mòbils, i és un dels pocs llocs on semblen prendre’s seriosament les maleïdes ampolles de plàstic. Només per qüestions com aquestes, caldria anar a votar diumenge.
Més tard, el mateix dia del rentaplats, fent zàping per aquests canals fantasmals, el comandament de la tele va voler aturar-se en un reportatge sobre Alemanya. Entrevistaven a peu de carrer un jubilat que, entre la pensió i una feineta, guanyava uns mil euros al mes, d’on havia de pagar el lloguer. Exhaust pel descens del nivell de vida, agreujat per la guerra a Ucraïna i la inflació, l’home estava persuadit de votar l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD). L’home vivia a Turíngia, un dels cinc estats alemanys que van pertànyer a l’RDA i al territori dels quals s’ubica el Memorial de Buchenwald, profanat en diverses ocasions amb esvàstiques i pintades que diuen "hass" (odi). Els sondejos continuen donant encara un segon lloc en intenció de vot a l’AfD, malgrat els múltiples escàndols i les declaracions del seu fins ara líder, Maximilian Krah, en el sentit que no tots els membres de les SS hitlerianes van ser criminals. Les seves paraules li van valer l’expulsió a l’Eurocambra del grup ultradretà Identitat i Democràcia (ID). Entre tant, l’esquerra en caiguda lliure i l’abstenció a l’alça.
El fenomen incumbeix tot el continent, on les enquestes vaticinen el triomf d’opcions populistes i d’extrema dreta el 9J. Si l’encerten i el Parlament Europeu vira a la dreta, suposarà l’ocàs de la majoria històrica que ha governat Europa des del final de la Segona Guerra Mundial i la derrota del nazisme; això és, una aliança entre socialdemòcrates, democristians i liberals. La ultradreta es presenta amb un canvi d’estratègia: ja no advoquen per la sortida de la UE, sinó per la transformació des de dins, com si portessin programada en els seus circuits interns l’obsolescència dels ideals que van impulsar una idea d’Europa i la democràcia. ¿Serà viable renovar el pacte fundacional? Confio que sí. Presideixen la taula assumptes candents, com la immigració, que convé resoldre entre tots. Afrontant-los.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
