Fa dies vaig presenciar un incident urbà, com tants que hi ha a Barcelona al cap del dia. Va ser entre un vianant d’edat avançada i un jove en patinet que circulava a gran velocitat.
No vaig veure l’inici del conflicte, tot i que m’ho puc imaginar; però vaig assistir al posterior encreuament d’increpacions entre el veterà vianant i el noi que circulava sobre dues rodes. La cosa es va posar tensa i vam haver de mediar uns quants perquè l’assumpte no arribés a les mans. Més enllà dels motius del cas, em vaig quedar amb les expressions que repetia aquell noi: li va dir "viejales" un parell de vegades i "iaio", crec que dues vegades més, tot en sentit despectiu. És cert que tots dos es van cridar diverses coses més, algunes de més pujades de to que d’altres, però em va cridar l’atenció com aquell jove va atacar l’altre pel costat de l’edat. ¿Edatisme intencionat? Segur.
Tots utilitzem les pitjors armes quan es tracta d’insultar verbalment una persona amb qui ens emprenyem. Procurem burxar les nafres més doloroses i treure a la llum el que faci més mal a l’altre. Però últimament, no sé si perquè estic més sensible, veig molts joves que es fiquen amb la gent gran a còpia de denigrar-la per la seva edat.
Notícies relacionadesFa temps, la formidable actriu Mirela Balic va tenir un desagradable episodi en una estrena amb un fotògraf del photocall quan aquest li va fer un comentari fora de lloc que va molestar l’actriu. El fotògraf, un veterà que frega els 70 anys, va ser increpat per ella, i la cosa va acabar amb unes declaracions de Mirela que cridava "señoro del pleistoceno" al fotògraf. Un altre atac pel costat de l’edat. Jo hauria dit coses més gruixudes a aquell individu, però no hauria anat pel costat de la vellesa.
Un altre actor, Ramón Madaula, ha sigut anomenat de tot a xarxes per unes declaracions que van irritar la gent jove; algun li ha dit: "polla vieja". Horrible. No fa falta atacar a la vellesa, que bastanta pena té qui la pateix. Proposo insults més precisos, perquè allò d’atacar l’edat avançada suposa ignorància, ja que tard o d’hora hi arribarem tots... si és que hi arribem.
