La delegació del vot

El dia 10 es constitueix el Parlament resultant de les eleccions del 12 de maig, i després caldrà triar la presidència i la Mesa de la cambra catalana. La persona que ocupi la presidència tindrà una tasca important, ja que serà ella la que proposarà al Parlament el nom del candidat a la presidència de la Generalitat. La responsabilitat de la proposta recau en el president del Parlament, com indica l’article 4.2 de la llei catalana de la presidència de la Generalitat i del Govern. Quant a la Mesa, com a òrgan col·legiat, les funcions de la qual es recullen a l’article 37 del reglament del Parlament (RPC), li corresponen tasques de gran importància, com les decisions que afecten la tramitació d’iniciatives parlamentàries. La importància política de la presidència i de la Mesa és evident, i, per això, cal tenir en compte el problema dels possibles vots delegats. De la seva acceptació per part de la Mesa d’edat, responsable del ple constitutiu del Parlament, en pot dependre la presidència de la cambra, la composició de la Mesa definitiva i, més endavant, la investidura del president de la Generalitat.

Com sabem, el passat 12 de maig van ser elegides persones que es troben a l’estranger, potencialment beneficiàries de l’amnistia: Carles Puigdemont i Lluís Puig, de Junts, i Ruben Wagensberg, d’ERC. Si prefereixen no assistir al ple del dia 10 per evitar ser detinguts, el primer que hem de considerar és si poden delegar el seu vot. De la lectura de l’article 95 RPC sembla desprendre’s que la delegació de vot es preveu per als supòsits de baixa per maternitat o paternitat, hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada, amb tot això degudament acreditat. I, al final de l’apartat 2 del precepte citat, es diu que la Mesa establirà "els criteris generals per delimitar els supòsits que permeten la delegació". Crec que d’això es desprèn que no hi pot afegir supòsits nous, sinó que ha de delimitar-los.

Notícies relacionades

Nuclears, reobrir el debat

El valor extraordinari de la immigració

Però, sigui quin sigui el marge d’interpretació que tingui la Mesa, no hauria de passar per alt la jurisprudència del Tribunal Constitucional en la matèria, especialment la sentència STC 65/2022. En aquesta resolució (fonament jurídic 6) s’estableix com a principi el caràcter personal i indelegable del vot, i (fonament jurídic 7) una interpretació de l’esmentat article 95.2 RPC, que indica que el supòsit d’incapacitat prolongada "ha d’entendre’s fent referència a situacions imprevisibles, en el sentit que no depenen de la voluntat del parlamentari i no poden ser ateses de cap altra manera que amb la delegació de vot". Afegeix que, entre aquestes situacions, no es troben les que resulten de la voluntat de sostreure’s de l’acció de la justícia per part de qui sol·licita la delegació del vot. La doctrina fixada es reitera en altres sentències, com la STC 85/2022 i la STC 93/2022. I més recentment en la dictada el 5 de juny.

Quan entri en vigor la llei d’amnistia, els jutges hauran de decidir si és aplicable o no a cada un dels casos que se sotmetin a la seva consideració. Ja he manifestat les meves reserves sobre la constitucionalitat d’aquesta norma, però, una vegada publicada, la llei té presumpció de constitucionalitat fins que el Tribunal Constitucional no digui el contrari. Els jutges que considerin que vulnera la nostra Carta Magna han de presentar la qüestió d’inconstitucionalitat, però també han de delimitar l’abast de la seva aplicació de la manera més favorable a l’exercici dels drets fonamentals. És a dir, si hi ha dubtes sobre si una conducta cau dins o fora de l’amnistia, en el dubte s’ha d’aplicar la interpretació més favorable a qui en sol·liciti l’aplicació. I si no estan segurs sobre la vigència de les ordres de detenció, han d’aixecar-les, perquè és el que més afavoreix l’exercici dels drets fonamentals. Però la Mesa del Parlament i la seva presidència, per la seva banda, hauran de tenir en compte la doctrina del Tribunal Constitucional, coneguda des d’abans de les eleccions, així com els informes dels lletrats de la cambra catalana, que solen ser excel·lents. Em sembla que ha passat el temps de l’esgrima institucional com a esport d’exhibició.