‘In varietate concordia’

1
Es llegeix en minuts
‘In varietate concordia’

A. Pérez Meca - Europa Press

El lema en llatí de la Unió Europea In varietate concordia mira de reflectir l’essència de la institució de la qual avui n’elegim el parlament. Units en la diversitat és la traducció del que podríem considerar com una espècie d’avatar analògic de la UE. Es pot entendre de moltes maneres. L’extrema dreta fa equivalent la unitat a la uniformitat –"Més murs i menys moros", ha deixat dit Santiago Abascal, per a vergonya dels seus compatriotes–, mentre que l’extrema esquerra assimila la diversitat a la diferència. La concòrdia és un concepte molt més precís, igual que la varietat és el punt equidistant entre assimilació i dissolució. Són aquests equilibris els que han garantit la pau després de la Segona Guerra Mundial, com hem recordat aquesta setmana en l’aniversari del desembarcament de Normandia. I és just el que el galimaties digital, sumat a la desmemòria i a aquesta absurda necessitat d’autenticitat i puresa que alimenten els populismes, estan a punt de carregar-se segons el que passi en les eleccions d’avui.

Poc després de Normandia, Theodor Adorno va escriure que la principal missió de l’educació havia de ser que no es repetís Auschwitz. Escoltant Abascal, veient la llei de mitjans que proposa Podem o l’èxit d’Alvise entre els nous votants, un conclou que a Adorno no li vam fer gaire cas i ara volem netejar la indignitat de la nostra distracció demonitzant les xarxes socials i prohibint l’ús del mòbil en unes escoles que no fan prou per unir-nos en la diversitat. Diguin el que diguin els abascals i les monteros, l’èxit de la UE és la concòrdia, la unitat en la diversitat que ha portat pau, creixement i benestar, tres elements indissociables que, com va advertir Macron, poden desaparèixer. Votem per evitar-ho. Les guerres culturals o la conquesta del cel poden semblar de més autenticitat, però no tenen cap mena de consistència. No s’ha de derrotar el diferent sinó arribar a la concòrdia.