Les eleccions més decisives de l’any
De la transformació verda i digital a multiplicar les inversions en Defensa. Si la pandèmia va posar sota observació les debilitats estructurals de la Unió Europea, començant per la necessitat d’anar a comprar mascaretes a Àsia, la invasió russa d’Ucraïna ha evidenciat la urgència de rearmar-se amb l’objecte de la seguretat continental. I, al mig, el lideratge assumit per combatre el canvi climàtic a través de la generació i distribució de noves fonts d’energia.
Els 27 països que formen la UE representem el 5,3% de la població mundial i el 15% del PIB. En conjunt, és la tercera potència econòmica del planeta, darrere dels EUA i la Xina. Els dos percentatges estan destinats a anar baixant en els pròxims decennis. Demogràficament, Europa és un continent que envelleix any rere any i que només aconseguirà abordar nous creixements gràcies a l’arribada de migrants d’altres regions del planeta.
Els tòpics són coneguts. Des que Europa segueix estant en el bon camí per consolidar-se com el millor museu, i poca cosa més, del món fins al repetidíssim eslògan: els EUA innoven, Àsia copia i la UE regula. Les empreses més valorades del club en el context internacional es dediquen a la producció d’articles de luxe, cosmètics, moda (Inditex) i farmàcia. El més semblant a les noves tecnologies és el fabricant de semiconductors holandès ASML. La danesa Novo Nordisk, fabricant del medicament antiobesitat, és l’única entre les vint principals del planeta, un rànquing que està dominat per les grans tecnològiques nord-americanes.
L’informe coordinat per l’ex primer ministre italià, Enrico Letta, sobre el futur de la Unió, exposa els reptes futurs de la UE. Ningú discuteix l’indiscutible èxit del seu desenvolupament des dels seus inicis com a Comunitat Econòmica. Un triomf que ha anat superant greus obstacles i errors. La resposta a la crisi financera i econòmica iniciada a finals del 2008, que va posar en un compromís la mateixa supervivència de l’euro, va ser un aprenentatge per enfrontar-se, amb èxit, a la resposta a la covid-19.
La UE, exposa Letta, ha de sumar als seus pilars fonamentals, que defensen la llibertat de moviments de persones, béns i serveis i capitals, l’aprofundiment en un nou moviment de solidaritat i sostenibilitat. Per aconseguir-ho, cal aconseguir més Europa, més unió: des de la financera fins a la fiscal. Reduir tanta burocràcia, que impedeix ser més àgil i competitiu. Cal trencar barreres regulatòries i avançar econòmicament, apostant per negocis de futur, per evitar posar en entredit l’Estat del benestar. En un món on fons sobirans de països autocràtics inverteixen en empreses estratègiques, la UE ha de crear el seu gran fons sobirà d’inversió i generar més complicitats entre les administracions i el sector privat.
La UE pot i ha de corregir moltes deficiències, però en aquestes eleccions només és possible una opció: votar pels defensors d’una més i millor Europa.
