La mirada femenina en el poder

Que les recents eleccions a Mèxic les guanyaria una dona sí o sí no era una cosa de trampes o endevins: les dues candidatures amb més suport popular estaven representades per dues dones, Claudia Sheinbaum i Xóchitl Gálvez. Sheinbaum s’ha convertit, de tota manera, en la primera dona que arriba a la presidència d’un país poderós i estratègic en les relacions internacionals, una cosa que a més de ser històric és un pas endavant molt important en la lluita per la igualtat i la representació de tota la ciutadania.

Quan una dona arriba al poder supera un obstacle per trobar-se amb el següent i, en el seu cas, és el d’atresorar grans expectatives entorn de la seva agenda d’impuls de les dones en el seu entorn. No només la seva iniciativa per acabar amb els feminicidis al país, una xacra històrica, sinó també per trencar amb la cultura que ha provocat una bretxa de gènere destacada al mercat laboral, amb només un 44% de dones treballadores. La igualtat en l’accés a l’ocupació és la punta de llança per trencar amb dinàmiques de violència econòmica i maltractament, així com una manera d’accedir a noves cotes de poder en les empreses i canviar dinàmiques: els països europeus amb quotes femenines per llei tenen una proporció de dones directives 20 punts per sobre dels que no, per exemple, i aquests resultats deriven de polítiques efectives que impulsen els governs.

A les dones que arriben al poder no només se’ls demana que governin bé, també que emprenguin aquest tipus de canvis, i quan no aborden reformes exitoses en aquest sentit se les critica durament. Alguns analistes ja comencen a posar-se la bena abans que es produeixi la ferida mexicana i recorden que els plans d’igualtat són cosa tant d’homes com de dones governants, i no per ser dona se li ha de demanar més, avançant així una justificació al possible fracàs de les seves polítiques.

D’altres insisteixen, tossudament, que ha arribat aixecada per homes, igual que ho feia la seva contrincant a les urnes, i que només és una marioneta, una extensió de les formes de poder masculines. La primera és una excusa barata per no exigir a les dones el que evidentment també han d’emprendre els homes en el poder. ¿Hem d’igualar-nos a la baixa? Els que resten valor al fet que dones com Claudia Sheinbaum hagin arribat al poder aboquen anàlisis carregades dels prejudicis del mansplaining, el menyspreu de gènere que està tan arrelat en la nostra vida quotidiana.

Una dona en el poder és una oportunitat, sigui el poder que sigui, per canviar la mirada sobre les estructures i les formes. És també una porta oberta a la imaginació que porta a altres relats sobre el que pot ser el nostre entorn, la nostra societat. I la prova que sí, sí que es pot estendre una visió a un èxit palpable i efectiu ho hem vist aquesta mateixa setmana de l’èxit de Sheinbaum en un reconeixement cultural, en el camp cinematogràfic: la productora María Zamora ha sigut reconeguda pel seu talent en l’impuls d’una nova mirada cinematogràfica a través, compte amb això, de la promoció de directores de cine. Ha aconseguit el premi nacional de cinematografia Princesa d’Astúries, i això ens ha recordat una vegada més que hi ha treball sòlid, persistent, impulsat per dones amb capacitat de decidir, que dona els seus fruits. María Zamora està darrere de fenòmens com el d’Alcarràs, de Carla Simón, que va aconseguir un Os d’Or a la Berlinale. Creatura, d’Elena Martín, reconeguda a Canes. O corn, de Jaione Camborda, Concha d’Or a Sant Sebastià. I de carreres valentes, admirades, estimulants, com les de Mar Coll, Clara Roquet, Nely Reguera, Núria Giménez Lorang, Paula Ortiz, Natalia Mateos, Beatriz Sanchís... totes elles directores a qui miren ja altres dones per seguir per aquest carril.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿No aposten els productors masculins per dones? També. ¿Ha impulsat María Zamora altres directors? Naturalment. Però en la perspectiva de gènere de les seves eleccions hi ha la força de la determinació per descobrir talents femenins amb relats que transformen la percepció de tots de la nostra societat.

D’igual manera, Claudia Sheinbaum i qualsevol dona al comandament té aquesta oportunitat rara per canviar coses des de la política.