Un gag dels Monty Python

Quan vaig veure les imatges vaig pensar de seguida que era una broma o una falsedat, una escena robada d’un altre moment que no corresponia al dimecres 5 de juny de 2024. O fins i tot vaig arribar a imaginar que era una acció teatral. De fet, sí que era teatre.

Dos-cents setanta-quatre paracaigudistes britànics cauen del cel sobre Sannerville, a prop de Caen, en un descampat. Són part de la festa, commemoren l’aniversari de l’endemà, vuitanta anys del desembarcament de Normandia. A terra, una duana mòbil francesa els espera per passar el tràmit administratiu imposat pel Brexit des que la Gran Bretanya ja no és espai Schengen. Recullen la tela dels paracaigudes, caminen en fila cap als gendarmes, treuen de l’uniforme de guerra una bossa de plàstic on hi ha el passaport i l’ensenyen a les autoritats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Com va escriure Le Figaro, "sota el foc alemany, fa vuitanta anys, els paracaigudistes d’aleshores no duien cap passaport per ensenyar als nazis". Tampoc no el deuen dur habitualment, aquests soldats, quan salten de l’avió. El tenen preparat, esclar, perquè ja sabien que els francesos els el demanarien. És a dir, teatre. Com que tot estava programat, bé que haurien pogut passar el tràmit duaner abans de saltar, a l’aeròdrom anglès d’on van sortir. Però no. Calia la posada en escena ridícula. Com si es tractés d’un episodi d’‘Allo, ‘allo!, la sèrie còmica de la BBC sobre la França ocupada. O com si fos un gag dels Monty Python.

La càrrega emocional de les commemoracions, amb veterans que encara simbolitzen, decrèpits, l’eufòria bèl·lica i el patiment extrem, el triomf davant el terror, es dilueix ara davant la burocràcia revestida d’acudit i absurditat. Potser no n’era la intenció, però la simpàtica duana mòbil als paracaigudistes és la metàfora més explícita d’una Europa desmembrada, inerta, sotmesa als protocols, exànime, sense rumb, sense consciència històrica. El triomf de la instància gris i del tampó estampat per damunt de la consistència d’una comuna i bel·ligerant ànima democràtica.