Una oració per les víctimes de la pederàstia

A mesura que avancen les investigacions, anem coneixent més detalls sobre com els diferents ordes religiosos van operar davant els casos de pederàstia. El silenci i l’ocultació van ser la norma. El pecat sota l’alfombra. O a Bolívia. Allà tenim el cas de Lluís Tó, el jesuïta condemnat el 1992 a dos anys de presó i sis d’inhabilitació per abusar sexualment d’una alumna de vuit anys. No va entrar a la presó i, als dos mesos de la sentència, va ser enviat al país andí.

EL PERIÓDICO va publicar alguns fragments de cartes que es van intercanviar jesuïtes de Catalunya i de Bolívia sobre Tó. "T’agraeixo la comprensió i ajuda, sobretot pel Lluís, que va allà molt il·lusionat a començar una nova etapa, amb gran ànim i liberalitat. Espero que pugui donar-li un cop de mà i que a poc a poc anem oblidant els set mesos de tensió i de desconcert que ha viscut".

¿Com enfrontar-se a aquest missatge? Lluís, l’home condemnat per abusar d’una alumna, és el que està "molt il·lusionat". És clar, la possibilitat d’anar a la presó per pederàstia li havia de resultar molt descoratjadora. Emprèn el viatge amb "liberalitat", és a dir, generositat. I ha viscut "set mesos de tensió i desconcert". ¡Ell! ¡L’agressor condemnat! L’autor de la missiva és Oriol Tuñí, doctor en Teologia. Llavors, provincial de la província Tarraconense (territori que incloïa Catalunya). Entre altres institucions, Tuñí va estar vinculat a la Fundació Vidal i Barraquer, Fundació ESADE i a la Universitat Ramon Llull.

En una altra carta, hi ha un detall revelador. Un jesuïta català escriu al provincial de Bolívia que Tó havia passat uns dies a Barcelona i havia mostrat fotografies de la seva activitat a El Alto. Una nena apareixia en algunes. En la missiva, el jesuïta confessava que ell no s’havia adonat de res anòmal, però sí diverses professores: "Totes temien per la nena, però no sabien què fer".

Notícies relacionades

Un consol innocent

El preu de la pau: liti, urani, grafit

Veure o no veure la víctima. Voler o no voler veure-la. Reconèixer-la. Apreciar-la. Reparar el mal. El delegat actual de la Companyia a Catalunya admet la dificultat de trencar amb la cultura del silenci. El 20 de novembre passat, la Conferència Episcopal Espanyola es va sumar a una iniciativa de Francisco i, en totes les celebracions eucarístiques d’aquell dia, es va introduir una oració per les víctimes dels abusos. S’hi esmentaven els comesos per "pastors i fidels en el si de l’Església".

La reparació de les víctimes té moltes dimensions. L’econòmica i social, per descomptat. Però també la simbòlica. Especialment per a una institució creada i sustentada en els mites. Els abusos van ser comesos i silenciats durant dècades. Un dia d’oració queda curt, ridículament curt.