Buscar el sentit a l’absurd

Quan ens toca parlar de política mirem de trobar el sentit del que passa. I de vegades ocultem la incapacitat de trobar-lo en estranyes teories conspiradores de les quals presumptament no podem donar compte i fem veure el que no és. Hi ha la possibilitat també que els polítics facin coses que no tenen sentit. Esquerra ha decidit votar Josep Rull com a president del Parlament, un molt bon candidat. Ho ha fet, segons una de les seves portaveus, Marta Vilalta, per assegurar que la Mesa de la Cambra tingui una majoria "antirepressiva". La minoria repressiva la formen diputats del partit que va presentar al Congrés dels Diputats el projecte de la llei d’amnistia que ahir va entrar en vigor. Bé. Ara sabem, gràcies a la reconstrucció que ha fet la secció de política d’aquestes negociacions, que la decisió va sorgir d’una reunió de Carles Puigdemont i Marta Rovira. Bé. Ara sabem també que el PSC estava disposat a votar Laura Vilagrà si Esquerra la presentava com a candidata. Bé. Ara sabem també que Junts, una vegada Esquerra li ha donat el control del temps polític a Catalunya, estudia algunes possibilitats de les quals no s’havia parlat, com és el cas que el primer a presentar-se a la investidura sigui Illa per ser el més votat o acabar activant el termini de la repetició electoral sense debatre cap investidura. Bé.

Aquest quadre indica que hi ha dues opcions realistes a sobre de la taula. La que defensa Illa, que és confegir una majoria operativa per a la investidura que tingui possibilitat de governar. I la que s’intueix en els primers moviments de Junts, que seria repetir eleccions després d’un llarguíssim spot electoral de Puigdemont amb anades, vingudes, detencions, etcètera. Potser tot són fabulacions per buscar sentit als fets esdevinguts. Però en totes les hipòtesis la conclusió és que algú a Esquerra ha decidit que, a més de passar a l’oposició, s’ha d’abandonar la política institucional. I no només ell. Tots.