Ressaca... amb incerteses

¿Catalunya? Aquí estem en la ressaca de catalanes i europees. L’independentisme les ha perdut totes dues, però és aquí i li costa digerir que ja no té majoria. Després de les eleccions del 2021, l’independentisme amb majoria (ERC, Junts i CUP) va pactar la Mesa del Parlament. Les CUP es van apartar de seguida i ERC i Junts van formar Govern amb Pere Aragonès de president. Però l’octubre de l’any següent ERC i Junts es van barallar. Des d’aleshores i fins a fa molt poc ERC va governar amb l’oposició de Junts i la crossa del PSC. ERC va triar el pacte transversal.

Ara ha guanyat Illa amb 42 escons davant els 35 de Puigdemont i els 20 d’ERC (i el PPC passant de 3 a 15 escons). Però dilluns va tornar al pacte independentista del 2021 i es va triar una "mesa antirepressiva" contra el PSC i excloent el PPC. ¿Creu algú que avui la unitat independentista –encara més falsa que el 2017– i a sobre sense majoria pot ser operativa?

No. És la ressaca. ERC està atordida. Ni entén ni s’empassa haver baixat 13 escons, necessita digerir-ho i fa fàstics al PSC. ¿Amb Aragonès de president, el pacte era bo? ¿Amb Illa, no? És clar, tot depèn del vidre amb què es mira. Però hauria de madurar perquè una repetició electoral sense candidat clar –el seu congrés és al novembre i les noves eleccions serien a l’octubre– podria ser el cruixir de dents. Rovira proclama que no tem unes noves eleccions, però qui presum, fa fum.

El que està ben clar és que Puigdemont està sent millor maniobrer que candidat. Ha arrossegat ERC a votar Rull i vol repetir eleccions. Amb aquest Parlament no pot ser president, però creu que tindrà una altra bala si es tornen a llançar els daus i ERC acaba acceptant una llista conjunta.

¿Podem estar així fins al 25 d’agost? ¿I després fins a l’octubre, quan es repetirien les eleccions? ¿I després... ves a saber? Seria bastant absurd, però Puigdemont ho intentarà. I té el seu dret. A sobre hi ha l’embolic de l’amnistia, que pel que sembla els tribunals volen retardar... o impedir. I això uneix Rovira i Puigdemont, tots dos directament afectats.

Malament Sánchez –l’amnistia com a pagament a Junts– i malament Feijóo perquè Catalunya –i per tant Espanya– no pot caminar sense superar la ferida del 2017.

¿Què passarà al final? Javier Pacheco i Camil Ros, líders de CCOO i la UGT, ja han dit que Catalunya necessita un Govern. El Foment (i Pimec), que tant exigien pressupostos, ara callen. ¿Que Puigdemont pugui vetar a Madrid lleis de Yolanda Díaz compta més que l’estabilitat a Catalunya? Costa de creure, tot i que Sánchez-Llibre pot pensar que els Comuns no són garantia de res. Es van carregar els pressupostos d’Aragonès. Suma algebraica, incertesa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però a ERC no tots volen ser estàtua de sal fins a finals d’any. La direcció de Barcelona (sense fer cas a Rovira) ha arribat a un pacte –ja conjuminat abans del cicle electoral– amb Jaume Collboni per a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest dijous l’han de ratificar els militants d’ERC de la capital catalana. I si el resultat és positiu, tindrà conseqüències: Puigdemont a la seva i nosaltres a la nostra.

¿Espanya? S’acaba l’espai. No hi ha hagut plebiscit contra Sánchez, però el PP ha augmentat el seu avantatge de les generals (d’1,4 a 4 punts). I tot Espanya és blava, tret de Catalunya, Euskadi, Navarra i les Canàries. I, increïble, Alvise té tants eurodiputats com Sumar. La crisi a l’esquerra del PSOE –caiguda en picat del sobrevalorat fenomen Yolanda- fa que Sánchez estigui més a prop de la zona d’asfíxia. Caldrà tornar-hi.