Sense instint assassí

Tot i que va comptar amb la confiança d’Artur Mas, Rull mai va formar part de l’anomenat pinyol convergent –els Oriol Pujol, David Madí, Quico Homs, Germà Gordó, etcètera–, que va aconseguir al seu dia convertir el primer en el successor de Pujol. Josep Rull, catòlic, va sintonitzar més amb el grup de joves convergents situats al centreesquerra. Juntament amb Carles Campuzano –avui conseller del govern d’ERC–, Damià Calvet, Jaume Ciurana, Neus Munté i altres, va formar part del col·lectiu Sinapsi, els membres del qual es definien com a sobiranistes i socialdemòcrates.

Notícies relacionades

Nuclears, reobrir el debat

El valor extraordinari de la immigració

L’octubre del 2017, Rull, advocat de formació, va ser una de les persones que va pressionar vivament Carles Puigdemont perquè no convoqués eleccions anticipades, com estava previst, i proclamés la independència de Catalunya. Dilluns 30 d’octubre, després del 155, va ser, amb Junqueras, l’únic membre de l’executiu de Puigdemont que va anar al despatx. A la foto d’aquell dia veiem sobre la seva taula la primera pàgina d’El Punt-Avui i al fons una maqueta de la nau lunar de Tintín i una petita escultura d’uns castellers. Rull es va quedar i va ser tancat juntament amb els altres líders independentistes.

A la presó va adoptar una actitud discreta i conciliadora, i es va refugiar en les seves formes invariablement amables. Al llarg de la seva trajectòria ha sabut combinar la solvència –com als debats de l’última campanya, quan va substituir Puigdemont– amb un marcat sentit institucional. Apassionat de la història, sol imprimir un to solemne i freqüentar un lèxic per moments arcaic en els discursos. Els seus defectes cal buscar-los al revers de les seves virtuts. Alguns el troben ingenu i escassament bel·licós, sense rastre de l’instint assassí, tan necessari, gairebé indispensable, diuen, en política.