El Sónar, molt més que un festival

En els últims anys, sovint s’ha utilitzat pejorativament l’expressió "grans esdeveniments" com a exemple d’una política d’aparador en la promoció exterior de Barcelona a evitar, des d’alguns punts de vista, per la fugacitat i limitació dels seus beneficis. O per simple prejudici. No obstant, Barcelona ha sabut desenvolupar un model que festivals musicals, competicions esportives i fires sectorials han aconseguit no només generar activitat econòmica a curt termini per a sectors com l’hoteler, la restauració i el taxi (una cosa que per si sola no s’hauria de menysprear), sinó que ha creat també un entorn fèrtil per multiplicar l’esforç i els beneficis en forma d’oportunitats de negoci, creació d’iniciatives locals i atracció d’inversions i seus atretes per un entorn innovador.

És el que ha passat amb el Mobile, que, a més de mantenir-se com a punt de trobada presencial en un sector susceptible de migrar cap al virtual, s’ha convertit en impulsor d’iniciatives empresarials i ha configurat un teixit local que atrau talent exterior de manera estable. O el que es busca amb la celebració de la Copa Amèrica en aigües de Barcelona, un esdeveniment esportiu que posarà la ciutat a les pantalles de tot el món però que també s’ha sabut aprofitar com a empenta per activar la que es denomina economia blava, buscant com a avantatge competitiu per a Barcelona ser punta de llança en la reconversió energètica del sector del transport marítim i la navegació noble. I una cosa similar ha passat amb el Sónar, que fa anys que ha deixat de ser només un festival de músiques electròniques i avançades per convertir-se en generador de franquícies del festival exportades amb èxit a altres ciutats del món i, sobretot, en una trobada de la cultura digital en un sentit molt ampli.

Contemplat estrictament com un festival de música electrònica, el Sónar no ha entrat en la competència econòmica pels grans noms del moment, sinó que ha sabut apostar pels que d’aquí un temps seran indiscutibles en altres entorns. I, des del punt de vista més lúdic, ha integrat sota el seu paraigua iniciatives més festives, com el festival OFFWEEK, que se celebrarà de manera paral·lela al Poble Espanyol. Però, a més, ha desplegat progressivament programes de conferències, exposicions, xerrades i festes que l’han convertit en una oportunitat internacional de trobada i networking de professionals de la creació. El Sónar +D com a plataforma d’iniciatives tecnològiques, el + RAIN Film Festival al campus de la UPF, dedicat a mostrar les possibilitats de la IA en el camp audiovisual, iniciatives culturals que van més enllà del musical, com el SonarMies a la Fundació Mies van der Rohe i THE CUBE a la Casa Batlló, fan d’aquests dies una setmana Sónar a la ciutat. D’aquest entramat d’idees i iniciatives ja comencen a sorgir productes nascuts d’ell, com MMUSA, la intel·ligència artificial aplicada a la música de l’agència SUMMA.

A tot això encara es podria afegir que el Sónar també ha sabut capejar el potencial conflicte entre festival musical i veïns (que hauria sigut inevitable, a causa del seu creixement exponencial, en la seva anterior ubicació al CCCB) ampliant els seus escenaris (i les seves cares de dia i de nit) des de les instal·lacions de la Fira a Montjuïc a les de l’Hospitalet.