Reestrenes del G-7

Giorgia Meloni ha triomfat com a amfitriona entre els decorats del G7, en un moment de desconcert mundial, especialment amb Ucraïna, Gaza i Taiwan. La performance de Meloni té mèrit perquè la majoria d’actors principals del G7 –G8 amb la Unió Europea– passen per una etapa de neguit polític. Tant Macron com Scholz han sortit tocats de les eleccions europees. Això afebleix aquell eix francoalemany que consideràvem motor central de la integració europea. Quan arrenquin la nova Comissió i el Parlament es podran veure els canvis de rumb, però no sembla que sigui real el tsunami d’ultradreta que s’anunciava amb plor i cruiximent de dents. Segons com vagi el repartiment, la presidència del Consell Europeu seria per a la socialdemocràcia: el portuguès Costa o la danesa Mette Frederiksen, que té polítiques d’immigració innovadores.

En el cartell d’actors principals del G7, Joe Biden està pendent d’una campanya presidencial amb més sotracs que oasis i amb Trump a l’aguait. A la Gran Bretanya pocs creuen que el primer ministre Sumak pugui seguir a Downing Street i a França Macron haurà de cohabitar amb un govern de Marine Le Pen. Ni al canadenc Trudeau ni al japonès Kishida les enquestes els van bé. Per revalidar la seva presidència de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen està pendent d’uns pactes que, siguin els que siguin, es faran amb sobrepès de lletra menuda i ambigüitat. Rússia, en fi, va ser exclosa del G7 fa deu anys, amb l’annexió de Crimea. Al costat del Papa o Milei, també hi està convidat Zelenski a fi de recaptar més diners: 50.00 milions de dòlars en actius russos congelats. A les palpentes i a cegues, l’alto el foc a Ucraïna no sembla pròxim, encara que s’al·ludeix amb freqüència el precedent del paral·lel 38 que va marcar la fi a la guerra de Corea.

És una evidència que el G7 ja no és el que era en la postguerra freda. Els xerpes que programen les trobades ja tenen el comunicat de premsa redactat per endavant. Aquesta vegada hi haurà més pasta italiana que dibuix d’un nou ordre mundial. I la Xina cada vegada és més aquí, amb presència imperial, a la recerca d’un lloc preponderant en el joc de poder global, amb la Nova Ruta de la Seda i el seu Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per calçar la viabilitat d’un ordre mundial de més abast, el G20 representa el 66% de la població mundial, però va començar a funcionar el 1999 i encara no ha passat pel tamís de prova i error. Per contra, el Consell de Seguretat de l’ONU segueix pendent del veto dels països que van guanyar la Segona Guerra Mundial. El motlle global està per fer si això és factible.

I queden moltes coses més a la llista d’espera fins al novembre, quan quedi clar qui mana a la Casa Blanca. Entre els xamans de l’apocalipsi i els aiatol·làs de la correcció política es continua comparant la situació actual del món amb els anys trenta del segle XX. Com de costum, les males comparacions generen més confusió.