Els patriotes porucs
La por guarda la vinya. Aquest refrany il·lustra fins a quin punt la por del càstig pot paralitzar algú. El dolent és que aquesta paràlisi té conseqüències de tota mena. Serveix per impedir que es cometin barbaritats i per evitar perills, que està molt bé; però també es converteix en un fre per a la presa de decisions, un mecanisme de bloqueig, que està molt malament. La política catalana, i en especial l’univers independentista, navega fa temps en aquestes coordenades i amb la bandera de la traïció com a reina dels mars.
Que alguns –o bastants– independentistes acusin de botiflers els que no pensen –ni senten– com ells, ja és un costum ben arrelat. Però és que aquesta mateixa bandera també l’enarboren en el seu món, uns contra els altres, segons com bufi el vent. Perquè els vents –també els de la política– tenen el mal costum de fer remolins; i avançar en aquestes condicions es converteix en una tasca titànica. Així ens va. L’octubre del 2017 passarà a la història com el millor exemple del que pot provocar la por que et diguin traïdor. El llavors president, i després pròfug de la justícia, Carles Puigdemont, va sucumbir a la pressió d’ERC, exemplificada en aquelles "155 monedes de plata" a què va al·ludir Gabriel Rufián, quan convocar eleccions semblava una alternativa assenyada per evitar la intervenció de l’autonomia catalana. Set anys, penes de presó pel mig i una muntanya de frustracions després, les tornes han canviat i ara són els republicans els qui senten al clatell l’alè fonamentalista de Junts. I l’han sentit fins i tot mentre negociaven –i aconseguien– una amnistia que, possiblement, li costi a Pedro Sánchez sortir de la Moncloa. Està vist que aquest assetjament, unit al seu daltabaix electoral, ha acabat per espantar-los. Només així, des de la por, s’explica la coartada tan marciana de la "taula antirepressiva" per justificar el pacte amb Junts al Parlament. Té gràcia que als qui –uns i altres– van transitar pel procés al crit de "pit i collons" els tremolin les cames cada dos per tres. Sembla que juguin al Bernabéu.
