L’apressant desafiament de les renovables

L’auge i creixement de les energies renovables transformarà profundament el mapa industrial i empresarial espanyol, i concedirà a zones en el passat poc atractives l’oportunitat de créixer i progressar. Al seu torn, els grans centres industrials tradicionals, com Barcelona, Bilbao, València o Astúries, nascuts gràcies a les centrals energètiques, a l’accés a matèries primeres com el carbó o el petroli o a la seva proximitat de ports, podrien perdre la seva primacia. Les condicions i les facilitats per instal·lar aerogeneradors i panells solars pot facilitar un autèntic reequilibri de la riquesa empresarial, que beneficiarà aquelles comunitats autònomes que millor sàpiguen aprofitar les oportunitats.

La revolució tecnològica, així com l’aposta per les energies renovables i la sostenibilitat, afavoriran els territoris que millor sàpiguen valer-se de la transformació que s’està produint. Són moltes les companyies que busquen àrees que disposin d’energia barata i neta per instal·lar les seves indústries. Un exemple emblemàtic del que passa és l’anunci d’Amazon d’una inversió de 15.700 milions per instal·lar centres de dades a l’Aragó. Com assenyala el president aragonès, Jorge Azcón, l’aposta de la regió per les renovables fa que "totes aquelles empreses que siguin intensives en el consum d’energia han de fixar-se en l’Aragó". Aquesta comunitat compta amb 8,9 gigawatts d’energies renovables instal·lats. Més que les cinc centrals nuclears espanyoles sumades (7,3 gigawatts). Aragó, igual que altres comunitats, va saber en el seu moment alleugerir els tràmits burocràtics. Això, sumat a l’energia renovable i la disponibilitat de terrenys, va acabar fent decidir Amazon, com també, anteriorment, Microsoft. A aquestes dinàmiques s’hi ha d’afegir la consciència, molt viva a Europa arran de la confrontació amb Putin i la reconfiguració geoestratègica a escala mundial, que s’ha de preservar tant com sigui possible l’autonomia en el camp energètic, així com també en sectors com, per exemple, els semiconductors, les dades o les bateries.

Tot això converteix en urgent que governs com el de la Generalitat de Catalunya actuïn de manera decidida i duradora per no perdre posicions en relació amb altres autonomies amb polítiques més ambicioses (a més d’ingressos fiscals per aquesta activitat). En aquests moments, Catalunya, un dels grans pols industrials d’Espanya, es troba desmesuradament endarrerida quant a la implantació d’energies renovables que, una vegada tanquin les seves centrals nuclears, pot conduir-la a haver d’importar energia a l’exterior. Catalunya ha vist enormement alentit el desenvolupament d’energies netes en els últims temps. Les causes han sigut el rebuig social, la lentitud i exigències administratives i, finalment, la falta de decisió i empenta per part de successius governs. Per intentar sortir de la paràlisi, el president Pere Aragonès va accelerar l’aprovació de projectes d’energies renovables. No obstant, Catalunya segueix molt lluny d’aconseguir una transició energètica competitiva. Continuar i reforçar tant com es pugui les energies renovables s’ha d’erigir inexcusablement com una de les grans i més urgents prioritats d’un nou Executiu català. I és una de les moltes raons perquè aquest es constitueixi sense sumar encara més mesos de provisionalitat.