Editorial
Un any d’alcaldes metropolitans
La situació d’estancament indefinit en la política catalana no es pot reproduir en l’administració local
thumb portada alcaldes 1200x676
Ja fa un any de la constitució dels nous consistoris i l’elecció d’alcaldes després de les eleccions municipals del maig del 2023. Els que, tret de casos excepcionals, regiran les administracions locals també durant els pròxims tres anys. A diferència d’altres nivells de govern, la legislació espanyola afavoreix l’estabilitat en la governança dels municipis, facilitant l’elecció del cap de la llista més votada tret que hi hagi una majoria absoluta alternativa i fent possible l’aprovació dels seus pressupostos durant diversos exercicis fins i tot en cas de no comptar amb la majoria. Els municipis, doncs, no poden viure situacions d’estancament indefinit com la que està experimentant la Generalitat de Catalunya, fet que sens dubte afavoreix que l’administració dels interessos immediats dels ciutadans pugui mantenir-se amb una raonable continuïtat institucional i una relativa independència respecte a les polítiques de pactes (o bloquejos) en nivells superiors.
Si revisem el panorama de les principals ciutats de la regió metropolitana de Barcelona, com fem avui, veiem que és el que ha passat, per exemple, en el cas de l’Ajuntament de Barcelona, amb un alcalde, Jaume Collboni, que cobreix ja el 25% del seu mandat amb l’únic suport d’11 regidors socialistes en un ple amb 42 escons, i tot i així ha pogut superar la tramitació dels seus primers pressupostos i marcar el seu segell en diverses polítiques municipals. No obstant, per poder definir projectes a diversos anys vista o redefinir polítiques de pes, en matèries com a habitatge, turisme, transport públic o urbanisme, és necessari una mica més. Majories més àmplies que fins ara no han sigut possibles. Ni amb Junts una vegada asserenats els ànims després de la investidura, ni amb ERC, amb la qual semblava encarrilada la seva incorporació al govern municipal quan les seves divisions internes van frustrar aquest moviment, ni amb els Comuns ha sigut possible fins ara una ampliació de la majoria de govern que hauria d’arribar més d’hora que tard, i obeint més a les necessitats de la ciutat que a les conseqüències que es deriven del bloqueig polític que s’està vivint al Parlament.
A la resta de l’àrea metropolitana, Xavier García Albiol compta amb una confortable majoria absoluta a Badalona, una ciutat en la qual successives mocions de censura i dimissions en un ambient crispat al llarg de l’última dècada no han ajudat que la tercera ciutat de Catalunya hagi pogut comptar amb la continuïtat institucional necessària per posar en marxa grans projectes de futur. Núria Parlón a Santa Coloma de Gramenet (a expenses de quin sigui el seu futur polític) o Antoni Balmón a Cornellà sí que han pogut encadenar successius mandats com ha sigut el cas de Núria Marín a l’Hospitalet de Llobregat, on fins i tot a falta d’un regidor per a la majoria absoluta, l’alcaldessa tenia garantida una continuïtat sense obstacles a la vista, amb la possibilitat de concretar els grans projectes madurats els últims anys. La seva inesperada dimissió obre ara incògnites que el seu successor, David Quirós, haurà d’aclarir en una posició menys còmoda.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
