Del 2014 al 2024
Més bipartidisme,menys pactes
Conjuntament, el PP i el PSOE han pujat molt respecte a les europees del 2014, però les relacions entre els dos partits han empitjorat molt
Pedro Sánchez y Alberto Núñez Feijóo
Un article de diumenge en aquest diari il·lustrava la recuperació del bipartidisme. En les eleccions europees del 2014, el PP (26% del vot) i el PSOE (23%) van tenir junts el 49%. Per primera vegada i en plena crisi econòmica (atur del 23,7% que després encara pujaria), el bipartidisme no va arribar al 50% del vot. En canvi, en les europees del 2024, el PP ha tret un 34% (vuit punts més) i el PSOE un 30% (set punts més). Així, els dos grans han captat el 64% de tots els vots. Quinze punts més que fa 10 anys. La raó principal és que hem superat la crisi del 2008, la de la pandèmia i la de la guerra d’Ucraïna, i l’atur ha baixat al 12,3%, onze punts per sota del 2014. Espanya està millor.
No obstant, les relacions entre el PP i el PSOE no només no milloren, sinó que han empitjorat molt. El 2014, en plena crisi, quan Aznar i Zapatero ja havien passat i les relacions entre els dos partits distaven de ser òptimes, el president Rajoy i el líder del PSOE, Pérez Rubalcaba, van saber pactar l’abdicació de Joan Carles I i la pujada al tron de Felip VI. I el 2017, Rajoy i Pedro Sánchez, nou líder de l’oposició, van votar junts el 155 contra la declaració unilateral d’independència de Catalunya.
¿Per què en moments pitjors els dos grans partits assolien pactes rellevants i ara, amb l’economia i l’ocupació pujant, fa cinc anys que no compleixen l’obligació constitucional de renovar el Consell del Poder Judicial?
La culpa no és de la llei d’amnistia, que és molt recent i a més la famosa qüestió catalana ja va dividir amb força –Estatut català del 2006– els dos partits. ¿Són els líders actuals pitjors que els de fa anys? Rajoy ja no està i ha sigut rellevat per Pablo Casado i després per Núñez Feijóo, però Sánchez ja estava el 2017 quan va pactar el 155 amb Rajoy. ¿L’animositat de la dreta contra Sánchez és més gran que contra Felipe, quan Aznar repetia allò de "vagi-se’n, senyor González"? ¿És perquè Sánchez va arribar a la Moncloa no després d’unes eleccions, sinó després d’una moció de censura? ¿Perquè la política s’ha tornat més aspra –Donald Trump als Estats Units, Brexit a la Gran Bretanya– a molts països?
Potser de tot una mica. I és cert que Sánchez ara repeteix, i repeteix, un missatge sectari quan predica erigir "un mur" davant la unió de la dreta i l’extrema dreta, que –diu– són el mateix. Però Sánchez ha liquidat Podem –que va estar a punt de donar el sorpasso al PSOE el 2016– i l’extrema esquerra tendeix a baixar a tot Europa. Per contra, el PP ha patit dues invasions en el seu terreny electoral. Cs ja no està, però Vox segueix i l’extrema dreta té vent de popa.
A més, la relació Vox-PP és diferent de la de Podem-PSOE, perquè Vox neix des de dins del PP i en un primer moment (contra Rajoy) Abascal va ser aclamat per Aznar. I en el PP pesa molt la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va executar Casado i que de vegades deixa anar missatges sobre la fruita. Propis d’un Vox ben vestit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
