Ara, sí

I així "l’any d’eleccions" amb què es batejava el 2024, es va avançar sis mesos. Aquest any havia de venir marcat per les eleccions fora d’Espanya (Rússia, europees i Estats Units) i, en canvi, s’hi va arribar fortament marcat per unes negociacions que ens portarien Pedro Sánchez a la Presidència del Govern. I el curs continuaria amb les eleccions autonòmiques basques i després amb l’innocent avançament d’unes eleccions a Catalunya, que no ha vingut sinó a confirmar la voluntat de guanyar estabilitat.

En política millor no fer gaires experiments perquè ens hi juguem el que és de tots, el bé comú. I els experiments poden ser brillants i poden trobar solucions inèdites que poden canviar hàbits i provocar grans millores per a uns quants (o per a molts), però normalment estan renyits amb l’interès general. I quan en política es parla de l’interès general, no és el mateix que quan es menciona en l’àmbit privat on la majoria és "la meitat, més u"; en política, l’interès general és el que ha de regir una societat que doni cabuda a tothom.

I així ens trobem avui en un moment que, a excepció del que pugui passar a l’altre costat de l’Atlàntic, no hauríem de ser cridats a votar en els propers mesos. Almenys no hauria de ser així si la raó expressada per poder avançar eleccions va ser la de guanyar estabilitat. Ara la podríem tenir. Els resultats haurien de permetre guanyar estabilitat i centrar el focus en la defensa i promoció del bé comú.

En els fòrums de debat, és avui una visió comuna que l’economia va força bé, tot i que la percepció és la contrària. La sensació d’incertesa que comporta la situació geopolítica, així com la polarització del debat polític, donen un resultat poc encoratjador: una confiança molt baixa en la capacitat de les administracions per resoldre els reptes d’una societat cada cop més desigual.

Almenys un d’aquests elements que provoquen aquesta manca de confiança ja es pot avui deixar de banda, un cop superat un període marcat per les campanyes electorals: ja no cal centrar el debat polític a l’àmbit reduccionista de l’interès partidista. Ara, ja es pot parlar de polítiques públiques i d’allò que realment afecta el ciutadà.

Superats els diferents comicis dels darrers mesos, hi ha prou estabilitat per posar-se a treballar, deixar els càlculs electoralistes i entrar a fer política pública. Ja s’ha acabat aquell període on tot havia de quedar paralitzat per la política electoralista, i on la maquinària dels partits pensava en clau interna, és a dir, en els càrrecs al consistori, al Parlament o al Congrés. És el moment de pensar com utilitzar aquests càrrecs per tal que el bé comú sigui ben servit, tenint en el focus l’interès general que tantes i tantes vegades no coincideix amb els postulats del propi partit o que un hagi pogut defensar.

Es podrà reconèixer que no hi ha avui suficient estabilitat per arribar a un nou contracte social, però sí per poder debatre noves solucions a problemes de tanta actualitat com l’habitatge o l’educació: potser no es pot arribar a un gran consens que permeti una solució a llarg termini, però segur que es podran debatre propostes concretes i aprovar acords puntuals que puguin suposar una millora, encara que aquesta no sigui definitiva.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Efectivament, es coincidirà que no hi ha un marc estable per permetre un debat assossegat i tranquil sobre les noves problemàtiques que hagin de marcar un nou marc juridicoeconòmic que permeti fomentar un nou ordre social. I és que potser l’estabilitat que ens permet el període entre eleccions ha de ser utilitzada per poder executar, per poder trobar solucions puntuals, per poder pragmàticament concretar una política pública en favor d’una determinada situació.

Ara, sí. Ara els representants que han estat escollits tenen una estabilitat en l’entorn polític i en el context social per poder aprofitar-la per pensar, debatre, concloure i acordar polítiques concretes en favor del bé comú, en nom de l’interès general.