Editorial
Bones notícies i prudència
No es pot confondre ni el present ni les expectatives positives a curt termini amb un futur incert
El Govern espanyol ha comunicat avui una de les seves millors notícies econòmiques dels últims mesos. La Comissió Europea ha exclòs Espanya dels països de la UE que tenen un dèficit excessiu i han d’adoptar, en conseqüència, mesures específiques d’austeritat destinades a rebaixar el dèficit públic per sota del 3% del producte interior brut. De fet, Espanya va tancar el 2023 amb un dèficit del 3,6%; amb tot, la Comissió ha expressat la seva confiança en els plans exposats pel Govern per assolir el 3% a finals del 2024 i ha anticipat l’exoneració del nostre país de la llista de països en risc de rebre un expedient sancionador. Aquesta confiança de Brussel·les en les possibilitats de l’economia espanyola i en el compromís del Govern de controlar els comptes públics és una bona notícia, com ha destacat el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. No obstant, ni el Govern, ni la resta de les administracions (autonòmiques i municipals) s’ho haurien de prendre com un aval per a una relaxació que portés a incomplir amb les mesures ineludibles que ens han de permetre arribar al 3% a finals d’any i baixar d’aquest llindar el 2025.
L’exclusió d’Espanya de la llista de països que seguiran sent objecte d’un seguiment especial de la Comissió Europea resulta més significativa contemplant la dels que no ho han aconseguit. Entre aquests, Bèlgica, Hongria, Polònia i, sobretot, França, amb una previsió de dèficit per a les administracions públiques del 5,1% per al 2024 i el 4,1% per al 2025. Dades demolidores per les quals el govern que sorgeixi de les pròximes eleccions haurà d’adoptar dràstiques mesures de contenció de la despesa pública.
És la primera vegada, en 12 anys, que Espanya surt d’aquesta llista de països que es va crear per assegurar les mesures imposades per Brussel·les a instàncies dels països més rigorosos de la UE en matèria de dèficit, entre d’altres Alemanya. No obstant, no es pot confondre ni el present ni les expectatives positives a curt termini amb un futur marcat per moltes incerteses. El deute públic espanyol continua sent el cinquè més elevat de la UE, i en conseqüència, si el Govern vol estabilitzar tots els comptes públics, ha de mantenir la política de reducció que ha portat a terme en els últims tres anys. I aquesta afectarà en un grau o altre les polítiques de despesa pública en funció de fins a quin punt es pugui continuar afavorint la bona marxa de l’activitat empresarial.
Assegurar un dèficit sostenible passa, també, per anar cancel·lant les ajudes amb caràcter universal que es van arbitrar per fer front a la crisi econòmica i la pandèmia. Impulsada pel turisme i les exportacions, l’economia espanyola ha demostrat una notable capacitat de resiliència. La creació d’ocupació, que ha sigut un dels seus èxits més singulars, també explica l’evolució positiva de les dades macroeconòmiques per l’impacte que té en el consum de béns i serveis i en la recaptació fiscal. Les recents revisions a l’alça de les previsions de creixement econòmic d’Espanya per part del Banc d’Espanya i de les institucions internacionals van en aquesta direcció. Això constitueix precisament una oportunitat per portar a terme les reformes necessàries per donar més solidesa al nostre creixement i per introduir una cultura del rigor i de l’eficiència en la gestió de totes les administracions públiques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
