Pantalles
La tirania de l’algoritme
Per a desgràcia de Netflix, la ciència de les dades no és tan sofisticada
Destino de caballero és una d’aquestes pel·lícules comercials que van fer les delícies dels videoclubs a principis del 2000. La cinta, ambientada al segle XIV, narra la història de William, el fill d’un camperol el somni del qual és convertir-se en cavaller. No va anar particularment bé a taquilla, però els anys (i l’streaming) l’han convertit en una pel·lícula de culte. Atès el frenesí actual per les seqüeles, molts donaven per fet que Destino de caballero tindria la continuïtat garantida. Però sembla que no serà així. La decisió no l’ha pres un alt executiu de Hollywood. Ha sigut cosa dels algoritmes. O almenys així ho creu Brian Helgeland, el director de la pel·lícula original. Feia anys que Helgeland mirava de col·locar dues idees per a una possible seqüela. En una, Destino de caballero 2 es convertia en una aventura èpica de pirates, i l’altra se centrava en les peripècies de la filla de William. Sony (productora original de la pel·lícula) va rebutjar el primer plantejament. A Netflix li va arribar la segona proposta i tampoc va prosperar. La seva negativa és incomprensible per al director. "Segons tinc entès, van provar la (segona) idea de seqüela amb els seus algoritmes, i aquests van concloure que no tindria èxit. Mentrestant Destino de caballero sembla tornar-se més popular cada any que passa. Això és el més estrany".
¿Tan precisos són els algoritmes de Netflix com per concloure amb aquesta rotunditat que un contingut no interessarà a la seva audiència? La resposta a aquesta qüestió no és senzilla. Netflix sempre ha declarat que les decisions de continguts són el resultat d’un procés en què conflueixen dades i "intuïció intel·ligent", en paraules del primer CEO de la companyia, Reed Hastings, el 2016.
Els algoritmes no funcionen com un predictor de l’èxit. Lamentablement, per a Netflix la ciència de les dades no és tan sofisticada, tot i que els dona algun avantatge. La companyia acumula una gran quantitat de coneixement relacionat amb les preferències dels usuaris. I aquesta informació els permet identificar aquells clients que, potencialment, estaran interessats en un contingut en particular. És a dir, Netflix no disposa d’una màquina capaç d’avaluar si la combinació de tots els elements d’una pel·lícula li confereixen una major o menor probabilitat estadística de triomfar. Els algoritmes es limiten a constatar que els interessos a què apel·la en aquesta pel·lícula estan presents en una massa d’audiència prou àmplia perquè sigui rendible.
Notícies relacionadesLa mà invisible dels algoritmes s’aprecia en una fase posterior a l’autorització de projectes: les recomanacions. És aquí on aquests processos automatitzats s’encarreguen d’agafar un títol i presentar-lo de la manera que estigui més alineada amb els gustos de cada usuari per impulsar l’èxit. Fotos de presentació, etiquetes, l’escena que es reprodueix quan atures la navegació sobre un contingut, el gènere sota el qual et presenta un títol… Netflix té els seus trucs per tancar la nostra navegació en una xarxa d’arrossegament.
El director va atribuir el rebuig als algoritmes, però la negativa té un motiu molt més simple: els diners. Sí, ara a Netflix els anunciants li reporten ingressos, però la seva quota de clients majoritària és del seu pla amb publicitat. Per això viu de la captació i retenció de clients. I cada contingut ha de complir un objectiu molt clar: o bé generar moltes hores de visionament (per retenir clients) o generar tanta ressonància que sigui capaç de provocar que els que no són clients vulguin ser-ho. No tinc cap dubte que si Heath Ledger continués viu i estigués vinculat al projecte un altre gall cantaria. El fan acèrrim és capaç de passar per sobre del temor que una seqüela destrueixi el bon record de la pel·lícula original i rendir-se a la curiositat del que una nova entrega ha d’explicar. Però difícilment el vent bufarà a favor d’un projecte que carrega amb el greuge comparatiu. Netflix no sempre encerta. Al contrari, s’equivoca amb freqüència. Però sens dubte repassa minuciosament les dades perquè totes les inversions siguin el més eficients possibles. Darrere de les decisions més incomprensibles sempre sembla haver-hi un argument econòmic per defensar-les.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
