Error del sistema
Escollir les lluites
Triar les causes no sempre és fàcil per a l’esquerra, però és imprescindible reconèixer el suport popular que hi ha darrere del teu missatge
Doohan, al volante del coche de Alpine, un viejo Lotus con motor V8 que rugía como los añorados F1 de hace una década. /
Hi ha raons per defensar el F1 Road Show, l’exhibició que va convertir el passeig de Gràcia en un peculiar circuit de fórmula 1 durant una hora. La continuïtat del Gran Premi està en risc, cosa que suposaria una important esquivada econòmica i laboral per a Catalunya. El Departament d’Empresa i Treball xifra en 200 milions d’euros el retorn indirecte de la competició i 2.670 llocs de treball, gran part temporals. Per això, el Govern s’ha implicat al màxim per retenir-la i l’Ajuntament de Barcelona hi ha posat l’Eixample i l’entusiasme ciutadà. 38.000 persones van acudir a la cita, la majoria difícilment podran assistir a un circuit.
Hi ha raons per criticar l’esdeveniment. Una celebració del soroll i el fum no és una bona metàfora per a una ciutat que aposta per la sostenibilitat. També es poden objectar incomoditats en la mobilitat (com en qualsevol dels múltiples actes que se celebren en una ciutat) o l’afegit de fatiga a la sobrecàrrega turística. A pocs metres del Road Show es va celebrar una manifestació contrària. En teoria, estava secundada per més de 200 entitats. Van sumar 400 persones. Els números surten estranys.
Escollir les causes i les mobilitzacions no sempre és fàcil per a l’esquerra. Més encara en qüestions mediambientals. Sovint, les mesures per prendre són tan necessàries com impopulars. Que els ho diguin als amos de cotxe sense distintiu ambiental. El negacionisme climàtic de la ultradreta tampoc ajuda. Que un esdeveniment inciti entusiasme ciutadà tampoc hauria de ser un motiu per no elevar la protesta. Defensar només les causes més aplaudides seria caure en una lògica mercantilista. Però és imprescindible reconèixer el suport popular que hi ha darrere del teu missatge. Encara més, si ets un partit, saber què opina el teu votant natural per modular el missatge. En aquests casos, parlar en nom de la ciutadania, de tots els veïns i veïnes, resulta tan superb com estèril i antipàtic, fins i tot ridícul. Un motiu més de distanciament. Escollir les lluites també és una manera de guanyar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
