Els talons, la reinai el feminisme

Potser el que per a unes no és exemple, per a d’altres, sí, depenent de cada moment vital. La monarquia ha sigut una institució amb normes internes dures per a les dones. Però dubto, per molts problemes de salut, que la reina hagués optat per unes vambes si li hagués passat fa anys. O que hagués adoptat la mateixa decisió la reina Sofia fa dècades, en cas de patir-ho. Ortiz, fins i tot en desfilades amb protocol, acudeix amb sabatilles i, potser ja és important, en un context estricte com en el qual viu, imposa el criteri de la salut tot i que sigui de manera temporal.

Tot i així, crec que, des dels nostres perfils en xarxes socials d’escassos seguidors i la nostra vida privada, poc podem imaginar com ha de ser viure sota la pressió externa de milions de mirades al voltant del món. Recordo quan vaig estar en un programa que veien sis milions de persones. Hi va haver crítiques sobre el meu físic que afectaven la meva autoestima, per molt feminista que jo fos. No entenc que parlem de la salut mental i denunciem no criticar els nostres cossos, i es caigui en el mateix error. No entenc que dones que s’hagin operat estèticament hagin de ser insultades. Prefereixo debatre sobre idees i les necessitats inventades per la indústria, no de físics personals. Potser hi ha dones que mai reaccionin al que exposem, o potser d’altres ho facin amb el temps. Però no m’agrada recalcar els petits èxits d’algunes només perquè jo estigui en un "curs superior" de feminisme. Perquè d’altres em mirin per sobre de l’espatlla, no respondré igual.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De tota manera, quan llegia alguns comentaris sobre aquest tema dels talons, de no posar-se vestits fins i tot... em pregunto si coneixen la relació entre la moda i la feminista Gloria Steinem. Sí, utilitzava talons de menys o més altura en festes, de vegades botes de petit taló, vestits, minifaldilles o fins i tot ¡transparències! I això no impedia que utilitzés també sabata plana i texans. Centenars de reportatges analitzen l’estil de Steinem. I, a hores d’ara, no cauré a negar la seva carrera feminista.

Jo, si m’obliguen a elegir, i malgrat tots els peròs a una institució a la qual es pot donar suport o no, prefereixo una reina que faci discursos en què reconegui la violència de gènere o denunciï el tràfic. Sí, estic 100% a favor d’alliberar-nos i reivindicar una moda còmoda. I denuncio la violència sobre els nostres cossos que imposa la indústria de la bellesa, però no faré d’això un dogma estètic ni un atac contra dones que l’"incompleixin". Perquè potser alguna d’elles sigui més aliada amb els nostres drets que moltes d’altres amb xandall i sabatilles, però que neguin la violència masclista i hi votin en contra.