França, ¿ja és d’extrema dreta?

Amb una excepció: França. L’extrema dreta de Marine Le Pen hi va donar la campanada amb el 31,4% dels vots (vuit punts més que el 2019). Va més que doblar els de la coalició centrista de Macron (15%), a la qual van seguir de prop els socialistes (14%). El 2019, el Reagrupament Nacional (RN) de Le Pen ja va guanyar Macron, però només per un punt. Ara Macron és més impopular. El 2022 va ser reelegit president, però no va aconseguir la majoria en les següents legislatives, i després es va embarcar en un molt contestat augment de l’edat de jubilació.

Després d’aquesta feridora bufetada, l’orgullós Macron, en una decisió molt discutida, ha cregut que no podia continuar sense majoria parlamentària i amb l’extrema dreta en posició de força, i ha convocat eleccions amb l’esperança de frenar l’ascens de Le Pen.

El 9J França es va despertar a l’extrema dreta, ja que Le Pen i altres forces semblants es van acostar al 40%. Hi ha dos malsons que sorgeixen immediatament. Primer, ¿s’han tornat "fatxes" els francesos malgrat que Marine Le Pen ja va suavitzar l’extremisme del Front Nacional del seu pare, a qui va expulsar del partit? Segon, ¿perilla Europa si l’RN guanya les legislatives en la segona volta del 7 de juliol (la primera és diumenge que ve, dia 30) i Macron ha de nomenar un primer ministre de l’RN? La UE són 27 països, però Berlín i París compten molt i si París falla...

L’RN ha guanyat aigualint el seu radicalisme antieuropeu, però amb missatges més pujats de to contra la immigració i la inseguretat, els dos temes que, juntament amb el poder de compra, preocupen més els francesos. I ha guanyat en gairebé totes les edats, el nivell d’educació i les capes professionals. El 32% entre els joves i el 36% entre els de 35 i 49 anys. Només empata (26%) amb els centristes en els més grans de 65. En els que tenen un nivell educatiu inferior al batxillerat arrasen amb un 50% i igualen (17%) centristes i socialistes entre els titulats universitaris. Finalment, vencen amb un aclaparador 52% entre els obrers (no fa tant votaven comunista) i els empleats (42%). I només les grans ciutats i París resisteixen l’envestida.

Votarà més gent

Macron confia a parar l’RN. En les legislatives votarà més gent (un 64%, segons les enquestes). En les europees es podia optar només per castigar el Govern. Ara s’elegeix qui generarà més confiança en el futur. Finalment, en les europees (proporcionals) es guanya amb el percentatge de vots més gran a tot França, mentre que les generals són 577 eleccions de districte, que guanya el que té més vots en la segona volta en cada circumscripció, quan molts candidats ja han quedat fora de joc. Així, en teoria, l’RN podria guanyar en la primera volta a tots els districtes i en la segona no treure ni un sol escó si els altres partits pacten un únic candidat.

Hi ha tres grans blocs: l’RN i els seus aliats, al qual l’última enquesta dona un 34% dels vots (no avança respecte a les europees); el Nou Front Popular (socialistes i comunistes), molt dividit però amb un únic candidat a cada districte, que pot tenir el 29%, i finalment el bloc centrista, que puja del 14,6% de les europees al 22% i que pot arribar al 28%, amb la dreta que no pacta amb Le Pen.

¿Què passarà? Tot dependrà de la segona volta. Si el centrisme i l’esquerra arriben a bastants acords de districte, l’RN no tindrà majoria absoluta i pot perdre. Si, en canvi, hi ha centristes que no voten els candidats de l’esquerra (n’hi ha molts de La França Insubmisa de Mélenchon, que fan olor de Podem), o l’esquerra (els insubmissos) diuen que Le Pen i Macron són la mateixa cosa, llavors pot passar de tot.

Notícies relacionades

Culturalment cristians

Curiós fenomen

¿Hi haurà por que l’economia empitjori si mana Le Pen o Mélenchon, cosa que sembla que ja ajuda el centrisme? ¿I què passarà després? Alain Minc, un liberal que va estar pròxim a Macron, és pessimista: "En el millor dels casos, tindrem caos (no hi haurà majoria coherent); en el pitjor, Govern de Le Pen".

Tothom, doncs, pendent de París.