Baixa tolerància a la frustració

Un dels conceptes que més curiositat em va despertar quan cobria judicis i informació dels tribunals va ser la baixa tolerància a la frustració, que, segons explicaven els pèrits, afectava molts acusats. Davant un revés de la vida, una negativa, perdien el control dels impulsos i deixaven anar la ira, amb violència, sobre l’entorn.

On més casos es trobaven d’aquests era en els judicis per violència de gènere, fins i tot abans que els haguéssim posat aquesta etiqueta. Si era molt greu la "baixa tolerància a la frustració", així es qualificava, la defensa del maltractador arribava a plantejar atenuants a la pena, com si aquest trastorn de conducta fes molt difícil d’evitar el maltractament a la dona. No eren casos de malaltia mental, sinó de trastorn límit de la personalitat.

Notícies relacionades

Demano la pilota i la paraula

Menys Assange i més Lobo

Tot això m’ha tornat a venir al cap aquests dies al saber que un terç de les dones assassinades per violència de gènere havia anunciat la seva intenció de separar-se: és una de les principals conclusions de l’últim informe de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, que ha estudiat les sentències dels tribunals de justícia provincials de 2021 i 2022. És el model de relació, "asimètric en les relacions de poder entre els membres de la parella", certifiquen els analistes, el que desemboca en el resultat criminal: un fort masclisme amb un mala gestió de la frustració d’un projecte de vida o fins i tot d’una concepció cultural de la vida.

És una mica com allò tan antiquat d’"ella s’ho va buscar", o "ella li va arruïnar la vida", una manera androcèntrica d’entendre el món, a partir dels interessos i desitjos de l’home, que perdura. Una ruptura sempre és un fracàs, però tota parella la formen dues persones amb expectatives i valors propis, que poden coincidir o poden descarrilar en algun moment. Que en aquests temps continuem ancorats en models culturals del segle passat que castiguen la llibertat de decisió de la dona és un problema de primer ordre i no només aquí: països com el Regne Unit i Austràlia han declarat en els últims mesos l’emergència nacional per l’auge dels feminicidis.