Europa es pot gripar

Els resultats de les eleccions són una mala notícia per als que estem convençuts que una Europa forta és l’única manera que tenim de defensar els nostres valors i el nostre envejable nivell de vida

3
Es llegeix en minuts
Europa es pot gripar

Europa es pot gripar

Ningú ha dit que no tinguéssim problemes, però les recents eleccions europees han augmentat la incertesa sobre el nostre futur immediat. Amb una població declinant, doncs hem passat de ser el 25% de la humanitat el 1900 a avui tan sols el 6%, Europa se les enginya per tenir el 20% del PIB mundial i un sorprenent 50% de la despesa social, mentre estem constrets per preus d’energia més baixos als EUA i l’Orient Mitjà i per una mà d’obra més barata a Àsia i l’Àfrica mentre, amb bastanta ingenuïtat, havíem posat la nostra seguretat en mans dels EUA, la nostra energia en les de Rússia i el nostre comerç en les de la Xina, quan resulta que cap dels tres és fiable. Però tenim uns valors i uns principis que, després d’aquestes eleccions, es veuen seriosament compromesos.

En aquestes eleccions, un 51% dels europeus amb dret a vot el van dipositar majoritàriament en clau nacional, alguna cosa particularment evident a Espanya, ignorant de passada –perquè hi ha molta ignorància– el molt que ens afecta com s’esdevé i es legisla a Brussel·les. I el resultat global ha sigut dolent, tot i que s’intenti disfressar-lo, perquè ha debilitat l’eix francoalemany, cor de la UE, i la ultradreta ha sortit reforçada, ja que ocuparà el 24% dels escons del Parlament Europeu (PE) i d’ara endavant caldrà comptar amb ella, tot i que estigui dividida. Un primer exemple ens l’ha donat Meloni, amb les seves objeccions al repartiment de llocs a la UE.

Com Europa maneja la situació

La ultradreta ja forma o sosté governs a Suècia, Finlàndia, Croàcia, Hongria, Eslovàquia, la República Txeca, Itàlia i els Països Baixos i pot acabar governant a França, que haurà d’elegir entre ella i el Front Popular. Veurem com maneja Europa la situació a partir d’ara, quan encara ens estem refent del Brexit, de la pandèmia, Rússia ha envaït Ucraïna i Israel destrossa Gaza, es complica la relació amb una Xina que no juga net al comerç internacional (acabem d’imposar aranzels del 36% als seus vehicles elèctrics), i es discerneix sobre el món la incògnita de les eleccions nord-americanes de novembre i l’aterridora perspectiva que guanyi un Trump erràtic i venjatiu, que podria retirar-nos el para-sol de la protecció nuclear davant una Rússia nacionalista i expansiva.

La irrupció de l’extrema dreta al Parlament Europeu posa en relleu la insatisfacció existent sobretot per part dels joves, que són qui més l’han votat, amb el funcionament de la nostra democràcia i la incapacitat per solucionar els seus problemes d’ocupació i d’habitatge, i això ha de fer-nos reflexionar molt seriosament. És cert que la dreta moderada, i en menor mesura socialistes i liberals mantenen 400 dels 720 escons i això dona certa tranquil·litat, però a partir d’ara no podran desatendre els plantejaments de l’extrema dreta en contra d’una integració europea més gran, que segons el meu parer és essencial per mantenir el nostre nivell de vida i la nostra influència al món, i en defensa d’una Europa de pàtries nacionals que ignora el savi comentari d’Enrico Letta, quan deia que Europa es compon de "països petits i altres que encara no saben que ho són".

Notícies relacionades

Amb l’eix francoalemany gripat per l’aclaparador triomf a França del Front Nacional i la sorprenent decisió de Macron de convocar eleccions tot just vint dies més tard (amb una campanya tan curta, els francesos s’estalvien haver d’escoltar moltes estupideses), i el triomf com a segona força d’Alternativa per Alemanya, que propugna un referèndum a l’anglesa per sortir de la UE i que és tan radical que la mateixa Le Pen no la vol en el seu grup parlamentari del PE, s’obren grans incògnites sobre el futur de la UE, tot i que no sigui forassenyat preveure una línia molt més dura contra la immigració, l’oposició a l’Europa Verda i a les polítiques mediambientals, el rebuig de l’ampliació i de la perspectiva d’un mercat de capitals, mentre s’adopten polítiques nacionalistes de via estreta, es rebutja donar més competències a Brussel·les i s’escatimaran fons per a la defensa o per recolzar Ucraïna.

Per això crec que les eleccions són una mala notícia per als que estem convençuts que una Europa forta és l’única manera que tenim de defensar els nostres valors i el nostre envejable nivell de vida. I és que els ultres i els nacionalistes són molt miops.

Temes:

Gaza Brexit Israel