Llegir en pantalles
Fa uns anys, en els meus dies de vacances a Eivissa, seguia diàriament una rutina que m’encantava: cada matí, després de banyar-me al mar, m’acostava al poble a comprar les provisions que fessin falta i, sobretot, a buscar la premsa. Cada dia entrava a la llibreria i la quiosquera m’entregava, de vegades dissimuladament, els tres o quatre exemplars dels pocs que arribaven de la Península. És el que té estar en una illa: segons com està el mar, la mercaderia arriba a una hora o a una altra. Amb els diaris sota el braç, comprava el pa de cada dia i anava a casa a llegir la premsa, almenys durant un parell d’hores. Només en aquells dies de vacances la llegia així, amb molta calma. En repassava les cròniques fins al punt final. Però tot va començar a canviar a partir del moment en què casa meva, perduda entre el mar i la muntanya, va tenir connexió a Internet. El que abans era una casa desconnectada de tot i de tots, on enviar un missatge pel mòbil era gairebé impossible, va passar a ser una casa connectada a un wifi. A partir d’aquell moment ja no vaig haver de desplaçar-me per comprar la premsa, i ni tan sols el pa, perquè també me’l portaven si el demanava online.
Llavors, la lectura diària dels diaris va passar a ser una altra cosa. A través de la pantalla de la tauleta, llegir ja no era el mateix. Informar-me online em va habituar a llegir d’una manera diferent. Ara seleccionava i descartava a cop de mirada ràpida i nerviosa els titulars de cada pantalla. Quan vaig començar a llegir amb la tauleta vaig detectar una relació diferent amb la lectura: al llegir un article ara em marco amb ànsia que he d’arribar al punt clau de l’article, m’impaciento de seguida. Mentre llegeixo, m’angoixa no saber si estic acabant l’article o si passo per la meitat. Abans, davant una pàgina impresa veies a primera vista l’extensió de l’article; ara no.
Existeix un experiment que ha revelat que la gent entén i recorda menys el que absorbeix a través de les pantalles. I, davant de tot això, em pregunto: ¿deu ser que estem perdent la capacitat de retenir el que llegim? ¿Deu ser que estem perdent, també, la capacitat de llegir textos llargs? Ja ho veurem.
