¿És molt lluny el Japó?

Els apòstols del bon rotllo que són No me pises que llevo chanclas fa anys que ho canten: "Está mu leho Japón...". És un fart de riure escoltar Pepe Begines negant-se a viatjar fins allà i queixant-se que, si vols veure aquest país en una bola del món, li has de fer una volta sencera. I deu ser per la llunyania o perquè tenim cultures tan antagòniques, però sempre m’interessen les notícies que arriben del Japó. Per exemple, que l’Ajuntament de Tòquio hagi posat en marxa una espècie de Tinder local per fomentar el creixement de la natalitat. La veritat és que les dades demogràfiques són les més baixes des del final de la Segona Guerra Mundial, i això és preocupant; tot i que tampoc arribo a entendre com es garanteix la descendència a partir d’un match provocat. Home, és veritat que hi ha més possibilitats perquè la fricció no només desperta la passió; també fa nens.

Però el que m’al·lucina –i això no és privatiu del Japó– és la urgència d’encendre relacions que abans fluïen sense necessitat d’estímuls digitals. Em deu haver agafat gran, però que en l’era de la hipercomunicació sembli que estiguem més aïllats que mai em continua xocant. I a més hi ha una altra notícia que em sona a avís per a navegants. El Govern japonès, que mai ha sigut gaire receptiu a l’arribada d’immigrants, va decidir fa anys que el sector assistencial, estratègic per a un país que ostenta el rècord de longevitat, quedés a mans (¿mans?) dels robots. De sobte, avis i àvies es van despertar en companyia d’humanoides capaços d’ajudar en funcions bàsiques com el bany, l’exercici o l’alimentació. Però una dècada després s’imposa la realitat: les màquines generen més problemes que els que solucionen. I el més important: sembla una bogeria a gran escala invertir milions en robots infermers quan aquesta mateixa feina la podrien fer persones, immigrants, sí, però amb menys cost econòmic i amb més aportació emocional. Deu ser un país fascinant, però de vegades m’alegro que el Japó ens caigui tan lluny. Tot i que aquí, en algunes coses, tampoc estiguem per tirar coets.