Protàgores i la síndrome de Yentl

El filòsof grec Protàgores va dir, cap al segle V aC, allò que "L’home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són”. Masclisme? Segurament aquesta no era la intenció del filòsof, però també és cert que aquesta frase estava farcida d’una visió patriarcal que considerava la dona com a subordinada a la figura del mascle.

En tot cas, el mascle és l’estàndard, allò que serveix de referència en la societat. I també en medicina, tant en la clínica com en la recerca. I aquesta és la història de Yentl per demostrar-ho.

Yentl era una noia jueva polonesa de finals del segle XIX, criada en un entorn extremament rigorós i tradicional, fins al punt que, pel fet de ser dona, li era prohibit estudiar el Talmud, perquè era cosa reservada als homes. Per tal de poder-ho fer, es va haver de disfressar i viure com un noi. Aquest és un relat d’un escriptor jueu polonès, Singer, portada al cinema en la persona de Barbara Streisand.

Basant-se en aquest relat, la Dra. Bernardine Healy, la primera directora del National Institute of Health, va escriure un article científic que, justament, portava aquest nom: la síndrome de Yentl.

Healy, al seu article, comença dient: "Ser “com un home” ha estat històricament un preu que les dones han hagut de pagar per la igualtat. Ser diferent dels homes ha significat ser de segona classe i menys que igual durant la major part del temps registrat i a la major part del món. Per tant, pot ser trist, però no sorprenent, que les dones hagin estat tractades amb massa freqüència menys que per igual en les relacions socials, els esforços polítics, les empreses, l’educació, la recerca i l’atenció sanitària".

La dona s’ha de "disfressar" d’home per tal de ser atesa clínicament en igualtat amb l’home. I això sorgeix de la mateixa recerca, de la qual derivarà l’assistència clínica.

Diversos autors, especialment en els terrenys de la psiquiatria, de les malalties cardiovasculars i del càncer han denunciat que la participació de la dona en els assajos clínics sobre tècniques i medicaments està entre un 21 i un 32%.

És més. Entre el 1977 i el 1993 la FDA va prohibir la inclusió de dones en edat fèrtil en assajos clínics en les seves fases I, que analitza la seguretat del medicament, i la fase II, que analitza la seva efectivitat.

Representativitat inadequada

Home i dona, des d’un punt de vista estrictament biològic, tenen unes fisiologies diferents. Si és així, la seva representativitat en els estudis és inadequada. La màxima dels estudis epidemiològics és la representativitat de la mostra analitzada. Si la mostra no és representativa pel que fa a les dones, les conclusions tenen una molt alta probabilitat de ser errònies. No és un tema tan sols de discriminació. Té efectes sobre la salut de les dones.

Entre el 50 i el 70% de les dones tenen més risc que els homes de presentar un efecte secundari a un medicament; el 78% de les reaccions adverses a l’antiinflamatori Voxx es van produïr entre les dones; la probabilitat de patir un diagnòstic erroni enfront d’un infart agut de miocardi és del doble que entre els homes, i la possibilitat de morir-ne és, també, del doble; o bé que un 70% de morts per càncer en dones podrien ser evitables, a l’igual de l’infradiagnòstic en patologies com la migranya o els ictus. Afegim-hi una sèrie de malalties invisibles o depreciades com són l’endometriosi, la fibromiàlgia, l’ansietat o la depressió, precisament per ser malalties "femenines".

Notícies relacionades

El llibre que salvarà el món

Europa i com pot ser d’aquí cent anys

Manifestacions i simptomatologies diferents entre persones amb fisiologies diferents. No sembla tan difícil d’entendre.

I és que la medicina, i la ciència en general, també estan afectades pel masclisme social sota la forma de paternalisme o l’universalisme masculí. Estem parlant d’una forma d’exercici de poder. Estem parlant d’inequitat i discriminació contra la qual cal lluitar, com enfront de la resta de manifestacions: denunciar, informar, educar i, també, legislar. Molt camí al davant, i també en el terreny de la ciència i de la medicina.