Un western fosc i tèrbol

Vaig seguir amb molt interès la conversa entre Albert Om i Carles Porta després de l’emissió de l’últim capítol de Tor. Om va dir que la sèrie (més que la sèrie, la visió ampliada de vint-i-set anys d’investigacions sobre el ‘true crime’ més famós de la Catalunya contemporània) tenia un aire de western, "més enllà dels cavalls, que també n’hi ha". Porta li va donar la raó i ho va fer amb arguments sòlids, contundents. Es tracta d’una frontera "que és lluny de tot arreu", on "la llei hi arriba, però també és llunyana... si és que arriba", un país que et xucla i se t’empassa i on et tornes un personatge que no has triat.

Els codis del western –creats, això sí, per a espais amplíssims a la recerca de nous horitzons– es reprodueixen aquí en un lloc tancat, inhòspit, en el qual es desenvolupen les passions sense una llei tangible que les emmarqui. Passions relacionades amb la propietat i el guany, sí, però, de fet, impulsos que no tenen aturador. Universals. He llegit alguns comentaris que accentuen la transcendència social i l’impacte d’aquesta entrega de 3Cat amb aportacions que en podríem dir marxistes. La crítica Eulàlia Iglesias ens convida a observar l’evolució d’una "mera economia de subsistència a una economia extractiva del territori".

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Terra de ningú

Aquest detall (com d’altres: l’anàlisi de les conductes humanes; la percepció d’aquella frontera no pas com un espai transitat i d’intercanvi, sinó com una terra de ningú; la irrupció del narrador com a un personatge que s’estableix en la narració més enllà de l’observador) ens aboca a veure Tor des d’una perspectiva a través de la qual contemplem, sense deixar de ser el relat d’un crim, com de l’anècdota passem a la categoria. En el western, es dinamiten els ordres morals establerts o se’n creen de nous. Quasi sempre amb la idea implícita d’una certa esperança, de conquerir, d’anar endavant. Quan la història succeeix en un microcosmos reclòs, enxubat (aquesta mitologia pirinenca, per exemple), aleshores el western es torna fosc i tèrbol.