Diversió i desigualtats
No anar a activitats a l’estiu suposa pèrdua d’aprenentatge
El curs escolar arriba a la fi. Al davant, dos mesos (sense comptar l’agost) plens de possibilitats per a la canalla. Anar de colònies, campaments, rutes, casals, campus esportius, artístics, tecnològics, dolce far niente (que té el seu valor, sens dubte)... la macedònia està servida. Les famílies ja fa mesos que intenten encaixar el Tetris de l’estiu, sovint un veritable joc de malabars per conciliar horaris de treball, interessos dels infants, allò que pensem que els convé més i el pressupost. I això en el millor dels casos. A l’altre costat de la moneda, un cop més, les famílies amb menys recursos dependran dels ajuts de l’administració i del suport de les entitats socials per poder accedir a alguna d’aquestes activitats que, lluny de ser un caprici, són d’un valor educatiu incalculable. Així doncs, comença el període educatiu en què les desigualtats s’aguditzen notablement.
Mentre les colònies i els campaments ofereixen oportunitats úniques per desenvolupar habilitats socials i emocionals, autonomia, treball en equip i un contacte més proper i saludable amb la natura, sovint els programes especialitzats dels casals i els campus fomenten interessos més específics. No obstant això, totes aquestes activitats tenen un cost elevat i per a moltes famílies la preocupació principal no és quines activitats d’estiu poden oferir als seus fills i filles, sinó com poden garantir que tinguin accés a algun tipus d’activitat.
Avui, els esforços de les administracions públiques i les entitats socials no asseguren que tots els infants tinguin l’oportunitat de gaudir d’un estiu enriquidor. La demanda d’ajuts supera l’oferta i moltes famílies queden a la cua, esperant ajudes que, o bé no arribaran, o bé no seran suficients o bé arribaran tard.
Les conseqüències d’aquesta desigualtat estiuenca van més enllà. Alguns estudis han demostrat que els infants que no participen en activitats educatives a l’estiu tendeixen a experimentar una "pèrdua d’aprenentatge" (Fundació Bofill:2003), durant els mesos de vacances. Aquesta pèrdua pot incrementar les diferències acadèmiques entre els infants de diferents contextos socioeconòmics, fent que aquells que provenen de famílies amb menys recursos tinguin més dificultats per mantenir-se al dia quan comença el nou curs escolar.
A més a més, la manca d’accés a aquestes activitats pot afectar el benestar emocional i físic dels infants. Molts nois i noies passen l’estiu en entorns menys estimulants o fins i tot solitaris (terreny fèrtil per a les addiccions digitals), fet que pot tenir repercussions negatives en el seu desenvolupament personal i social.
És essencial que com a societat ens esforcem per assegurar que tots els infants puguin gaudir i aprofitar al màxim les desitjades vacances d’estiu en igualtat d’oportunitats, i tornin al setembre amb energies renovades i nous coneixements per encarar el nou curs.
