‘From Russia with love’

David Zorrakino - Europa Press - Archivo

"La guerra ja no és el que era". Llegeixo aquesta frase en una informació sobre la nova imputació del jutge Joaquín Aguirre (delicte de traïció i malversació de cabals públics) contra Carles Puigdemont, però també, entre d’altres, contra Carles Porta, el de Crims i Tor, el de "posar llum a la foscor", que, pel que sembla, "devia tenir algun paper de rellevància en la trama russo-catalana". Llegeixo més detalls sobre la interlocutòria i sobre els deliris de l’instructor, però resulta que són de tal envergadura que no m’acabo de creure que el jutge Aguirre pugui arribar a uns nivells tan elevats de desvari, amb un devessall d’al·lucinacions que només serien admissibles en sèries com la mítica Superagent 86 o en pel·lícules com Austin Powers. No voldria faltar al senyor jutge, ni veure’m incriminat per un delicte d’ofenses. Intento aplicar un mètode científic. No parlo de la ingesta de substàncies psicotròpiques, però sí de desvaris i al·lucinacions, que potser formen part consubstancial de l’estructura mental de determinats membres de l’estament judicial. Hi ha jutges, i això és una evidència, que aprofiten la possibilitat que tenen a l’abast a causa de la pròpia condició de magistrats per deixar anar un instint fabulador que, en unes altres condicions, es convertiria en una novel·la. Ho repeteixo: com que no m’acabo de creure el que llegeixo a la premsa, vaig als orígens, és a dir a l’aute dictat per Joaquín Aguirre.

I, efectivament, la frase hi és: "En el segle XXI, la guerra ja no és el que era". Aquest és el corol·lari de tota una declaració d’intencions com a assagista, transvestit d’historiador i filòsof. L’enfilall de raonaments del jutge Aguirre és portentós. Decideix que la Modernitat comença amb "la conquesta d’Amèrica" i "amb la Il·lustració burgesa" (jo em pensava que naixia amb la caiguda de Constantinoble, pobre de mi!) i explica que abans es feien guerres per delimitar territoris i que els conflictes del segle XX són la "manera moderna d’entendre el conflicte bèl·lic". Van dur moltes desgràcies, però van ser positives (això ho diu ell!) perquè "vam aprendre a mitigar els efectes col·laterals". Ara, la guerra que es porta, és "la guerra híbrida", que consisteix "a aconseguir resultats a través de la influència directa en la societat a través de la desmoralització". La conclusió que n’extreu és que "la zona gris i les amenaces híbrides s’han convertit en la nova tècnica militar", que és molt més barata, simple i efectiva que l’antiga fórmula del bombardeig. Tot això diu el jutge Aguirre (que no veu els telenotícies, pel que sembla) i s’erigeix en salvador de la civilització quan argumenta que fa el que fa ("pensar una solució alternativa" per saltar-se olímpicament les objeccions de l’Audiència Provincial i imputar de nou Puigdemont i companyia) "per raons d’equitat i justícia, i també per la importància històrica per a la Unió Europea". Davant l’ímpetu cibernètic de Putin, Aguirre s’immola com un defensor de la fe democràtica. No exageraven les cròniques, no. La realitat és pitjor.

Temes:

Rússia Carles Puigdemont Unió Europea

Inicia sessió 0 Comentaris