Líders per un dia

Avui no podem fer altra cosa que felicitar Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Finalment, han desbloquejat la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tot és millorable i perfectible. Els idòlatres de la puresa i de l’autenticitat veuran defectes a l’acord, que en té. Els que van desaprofitar la crisi del bipartidisme el veuran com un pacte de la vergonya. Tot això pot ser cert. Però de vegades, a la vida, el més important és que les coses passin, que es desbloquegin. Aquesta renovació estava minant la percepció social de la justícia i això resultava letal. També s’ha pactat una reforma de la llei judicial i de l’estatut del ministeri fiscal. La qual cosa fa pensar que el pròxim cicle de renovacions institucionals també es podria fer amb normalitat. Serrells pendents: que en aquesta classe de pactes no hi participin només els qui són imprescindibles, sinó que es reflecteixi la pluralitat del Parlament. Millorarem.

Sánchez ha abandonat la teoria del mur i ha deixat de banda per un dia l’Espanya dels blocs. Amb el PP es pot pactar i s’ha de pactar. Núñez Feijóo s’ha desmarcat per bé de l’estratègia de la tensió de la seva principal baronessa. Sánchez és president, agradi o no agradi. Els líders mereixen aquest nom quan són capaços de fer el que s’ha de fer assumint els riscos que hi estan associats. El contrari són mers ninots en mans dels ventrílocs de l’assessoria política. El Madrid ansiós ja es preguntava a última hora d’ahir si aquest acord posa en marxa els tambors electorals. A favor que sigui així, hi ha la possibilitat que el bipartidisme es vegi ara mes fort per enderrocar als seus extrems. En contra, hi ha la realitat que fins ara no han volgut pactar mai com a preludi d’unes eleccions i almenys un dels dos protagonistes té a la seva mà la possibilitat de convocar-les. Aquest pacte s’ha fet contra aquest Madrid ansiós, a dreta i esquerra. Així que les eleccions estan en l’aire.