Més enllà de la renovació del CGPJ

El CGPJ és l’òrgan de govern del Poder Judicial, segons l’article 122 de la Constitució. A la pràctica, funciona de fet com una cosa semblant a la representació d’aquest. Per això les queixes sobre el mal funcionament de la Justícia es dirigeixen a ell, i, pel mateix motiu, al president del Tribunal Suprem, que alhora presideix el CGPJ i és elegit pels seus membres, en les seves manifestacions públiques se’l considera com un portaveu oficiós dels jutges i magistrats que formen el Poder Judicial. En aquestes condicions, al nou CGPJ li correspon una importantíssima tasca que va més enllà de les funcions, transcendentals, que li atribueix la Constitució.

En primer lloc, ha de vetllar per la imatge del Poder Judicial, que no passa pel seu millor moment. Això inclou, per descomptat, reaccionar davant les intromissions dels líders polítics que critiquen les actuacions judicials. Però amb el mateix èmfasi, ha de cuidar que els jutges i magistrats s’abstinguin d’entremetre’s en l’àmbit del poder executiu o del legislatiu. Un president del Govern no ha de criticar l’actuació d’un jutge, però el CGPJ no pot fer com si no passés res quan veiem jutges i magistrats que es concentren, amb les seves togues posades, davant un palau de justícia per protestar per un acord entre dues formacions polítiques. Per restablir el respecte per la separació de poders tots han de posar alguna cosa de la seva part. I la que li toca al CGPJ no és menor.

Al govern, els líders polítics, els podem criticar. De vegades són víctimes de notícies falses, i de maniobres que aprofiten el dret a l’acusació popular a l’empara del que permet l’article 125 de la Constitució. No obstant, se suposa que ens hem de retenir en les crítiques als jutges i magistrats, fins i tot quan prenen posicions polítiques òbvies. En principi, per no tacar la imprescindible presumpció d’independència de la qual han de gaudir. Doncs bé, convé recordar que Espanya va ser condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans el 2021 en el cas Benítez Moriana i Íñigo Fernández contra Espanya perquè els recurrents havien sigut condemnats al publicar en un diari una crítica a les capacitats professionals del jutge que havia dictat una resolució que els afectava. Si la llibertat d’expressió arriba a això, que no se’ns torni exigir silenci davant els jutges que baixen a l’arena política escudant-se en la seva toga. Algun hi ha que apareix portant-la en un canal de Youtube.

Obrir nous debats

En segon lloc, el CGPJ s’ha de preparar davant un debat que en algun moment s’ha d’obrir: el de l’accés a la carrera judicial. L’actual sistema té les seves virtuts, però comporta una preparació memorística que obliga els que desitgen ser jutges a tancar-se durant quatre anys o més, sis dies per setmana, sense fer una altra cosa. A part, és clar, de pagar, i no sempre de manera transparent, els jutges o magistrats que escolten l’opositor recitar els temes memoritzats. Són els anomenats "preparadors". El CGPJ hauria de propiciar la transparència més gran possible.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però convindria que assumís també que, si alguna vegada es presenta un projecte o proposició de llei que modifiqui l’actual sistema d’accés a la judicatura, ha de reaccionar amb el mateix respecte i rigor jurídic amb què es manifesta quan vol. No saltar com una molla davant la mínima sospita que l’organització del Poder Judicial pot canviar.

És possible, en el marc de la Constitució. El que està gravat en pedra, amb origen suposadament diví, són els Deu Manaments, no la llei orgànica del Poder Judicial.