El moment de Barcelona

Dimecres, la fórmula 1 es va exhibir pel passeig de Gràcia de Barcelona en un dels molts gestos que s’han prodigat per carregar d’arguments l’ambició de mantenir un Gran Premi a Catalunya, per més que Madrid hagi atret l’interès dels organitzadors del campionat mundial. L’èxit del cap de setmana a Montmeló, que va omplir Barcelona de turistes del món del motor, o el nou model de gestió del circuit, amb implicació de la Fira, són cartes que se sumen per fer guanyadora aquesta aposta. El cas de la F1 ve a tomb per plantejar una qüestió més general. L’amenaça de fuga d’aquesta competició a la capital espanyola va poder ser utilitzada, després del seu inesperat anunci, com un cas més que exemplificava un hipotètic moment gris de Barcelona davant una puixant competència des de Madrid. Així s’han interpretat en els últims anys des del coqueteig del Primavera Sound amb la capital espanyola (finalment fallit), la comparació dels calendaris de grans concerts a les dues ciutats (amb el doblet de Bruce Springsteen aquesta mateixa setmana per relativitzar-la) o la capacitat d’atracció de turistes o visitants de cap de setmana (que les xifres i previsions del sector desmenteixen de nou).

Davant el discurs d’una ciutat decadent que perdia pistonada davant la capital d’Espanya, el cert és que aquest és el moment de Barcelona. Una ciutat disposada a fer que hi continuïn passant coses (des dels esdeveniments que ajuden a traçar l’ànim de la ciutat fins a moviments estratègics i atracció d’iniciatives en l’àmbit econòmic), més que a resistir-s’hi.

A la setmana de la F1 s’hi ha sumat l’anunci que el Tour de França partirà de Barcelona el 2026 i la cada vegada més visible presència de la Copa Amèrica, que se celebrarà aquest estiu i tardor a les aigües de la ciutat. Una competició nàutica que pretén deixar com a llegat un renaixement de l’activitat econòmica lligada al mar a l’entorn del port de Barcelona. I també cultural, amb el projecte d’expansió del Liceu al Port Vell. Una vegada més, la revitalització de zones de la ciutat en procés de transformació s’ha servit d’equipaments culturals per omplir-les de contingut. O fins i tot en ocasions aquests han servit de tractor per si sols. Avui, per exemple, posem el focus en un exemple d’èxit, la rehabilitació per a usos culturals (i també, sense cap trauma, per a esdeveniments socials o desfilades de moda) del recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, que ha aconseguit afegir-hi un atractiu turístic més, amb la multiplicació de focus d’atracció, més que un plantejament restrictiu, com a resposta al perill de la massificació. A operacions ja consolidades (com la del Macba, el CCCB, la Filmoteca i diversos centres universitaris al Raval, el TNC, l’Auditori i el DHub entorn de la plaça de les Glòries o la multitud d’equipaments culturals de la muntanya de Montjuïc) se’n continuaran sumant més. Des d’iniciatives públiques com el Liceu Mar fins a privades com el Museu Carmen Thyssen a l’antic cine Comèdia, des del creixement d’institucions potents com el MNAC als pavellons que deixarà lliures la Fira fins a les possibilitats, encara per definir, que s’obren en emplaçaments fins ara negligits, com la part baixa de la Rambla, on el futur del Teatre Principal i l’antiga Foneria de Canons, a dos passos del Liceu i les Drassanes, hauria de fer que, de nou, renovació urbana i cultura vagin de bracet.