No és un xollo
Ara que ho penso, el problema de Yolanda Díaz és que es va creure que era Yolanda Díaz. Potser si hagués tingut més paciència o més habilitat hauria aconseguit ser-ho. Potser encara és a temps de fer-ho. Però haurà de descansar una mica i agafar embranzida. No és fàcil ser qui s’és, tant si un es diu Celestino Fernández o Aurelia García. Per a una capsa és fàcil ser capsa, n’hi ha prou de deixar-se endur. ¿S’és més capsa per contenir coses dins? No. Plena o buida, una capsa és una capsa. Les persones, en canvi, poden fracassar per defecte o per excés. Yolanda Díaz ha fracassat per defecte, perquè no era encara qui creia ser. El Papa ha fracassat per excés, ja que ha hagut de passar de llarg Bergoglio per ocupar la cadira de sant Pere. Al punt just és gairebé impossible d’arribar-hi.
Jo vaig tenir un cap que era qui era sense cap barreja d’alteritat. Arribava a l’oficina sempre a la mateixa hora i a les onze en punt del matí menjava un entrepà de truita francesa que s’havia emportat de casa. Sempre la mateixa truita francesa, sempre el mateix pa, sempre el mateix gest de satisfacció davant cada mos. A primera vista, atesos els seus automatismes, semblava estar mort, però disfrutava d’una vida interior al·lucinant. Li agradava la filatèlia i feia servir els caps de setmana a ordenar els segells. Tenia una col·lecció de lupes amb què observava els defectes o les particularitats de les seves adquisicions. Prenia, això sí, molt bicarbonat.
Un té la impressió que la gent que ha aconseguit ser qui és pateix de problemes gàstrics. Com si digerir-se a un mateix resultés especialment complicat. Posem-hi que arribes a subsecretari, una cosa que no forma part de la teva naturalesa. No passa res: les subsecretaries tenen molta fibra, s’assimilen sense problemes. Ho dic amb coneixement de causa, perquè he conegut diversos subsecretaris al llarg de la meva vida. Ara bé, posem-hi que has aconseguit ser Jaime de Marichalar. A veure quin intestí mental és capaç de fer-se càrrec d’aquesta empanada. Cap. Em vaig creuar amb ell fa poc pel carrer i li vaig veure a la cara tots els senyals d’un consumidor compulsiu d’antiàcids i sals de fruites. Pobre. Ens mantindrem atents als pròxims moviments de la vicepresidenta del Govern central, però ja li advertim des d’aquí que no és cap xollo ser Yolanda Díaz.
