Stop experiències
Et tires al mar després de Sant Joan i et trobes en el fons un munt de paperets cremats amb els desitjos del personal que la vigília va buscar a internet "ritus iniciàtics per al solstici", "tradicions per a la nit més curta de l’any" o similars. En cap es llegeix la pau al món, un cub de reciclatge de tres pisos, un cervell més desenvolupat o un llibre i molts porten assumptes o noms propis que es volen deixar enrere. A les roques queden les restes de centenars d’espelmes roses, al costat de gots i ampolles, i a la sorra trossos de torxes clavades per aconseguir aquest efecte glamurós dels sopars d’estiu que la gent amb diners disfruta en platges privades. Només que ells no tenen al costat els fanals del passeig marítim. Senyora, aparti la seva taula XXL que no puc estendre el meu pareo de dos metres quadrats i m’estic jugant no poder pujar a les xarxes socials una foto en condicions amb els dotze membres de la meva família vestits de blanc. Cal transvasar vi i truita de patates amb parafernàlia, o resultarà un fracàs. Quins temps aquells en què podies fer alguna cosa sense que quedés empremta. La de situacions ridícules i tedioses que hem tingut la fortuna d’esborrar de la memòria gràcies que no existia la possibilitat tècnica de registrar-les per a la posteritat. Avui, cada persona és un notari de la seva vida, interessant o intranscendent.
Aquesta necessitat de fer de cada moment una vivència inoblidable, exactament igual a la inoblidable vivència d’altres milers de persones, ha parit la gran bombolla de les experiències. Regals emocionals, els anomenen també. Ja no sopes fora, disfrutes d’una experiència gastronòmica o enològica. Això significa que el cambrer et parlarà massa o no et parlarà en absolut, i que et cobraran 15 vegades el valor del que menges i 30 el valor del que beus. Però una vetllada simple no cobreix les expectatives d’un addicte a les ocasions singulars. Per això t’ofereixen sopar al costat d’un precipici, a sobre d’un arbre, amb els ulls embenats, asseure’t a la taula amb vint persones més despullades que no coneixes de res o assistir a l’esquarterament d’una tonyina. ¿Com? ¿No deu ser la tonyina amb què he disfrutat de l’experiència de nedar després de perseguir-la durant hores marejadores?
Alguna cosa cal fer
Notícies relacionadesEs pot passar un dia fent de pastor d’ovelles en una muntanya retirada, o pescant llagostes, dormint al paire a Alaska o al desert, o practicant ioga a sobre d’una planxa de surf. Si t’agraden els cotxes d’alta gamma, la proposta és que utilitzis un Ferrari un dia complet. Tira’t en paracaigudes, per un barranc, per un pont o entra en un túnel de vent. Aprèn a fer sushi, pinta un quadre mentre prens un aperitiu, participa en un tast de vermut, fabrica la teva pròpia cervesa artesanal, apunta’t a un taller exprés d’automaquillatge, o a un tour urbà amb auriculars i dj. Participa en una visita guiada en bici pel teu propi barri, o en una ruta de poetesses en el del costat, que alguna cosa aprendràs. Ves-te’n a un sopar clandestí, no saps ni què ni on, o a un concert sorpresa, en el qual ignores qui cantarà. Perquè alguna cosa cal fer.
El mer anhel d’aquestes vacances de no fer absolutament res et genera tal ansietat que mentre navegues crispada per internet buscant entre les múltiples activitats ludicoesportives que s’ofereixen, el nen estirat al sofà, feliç de començar onze setmanes de festa, aclareix tots els dubtes. "Tècnicament, no fer res ja és fer alguna cosa, ¿no?".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
