Cas Wikileaks
Assange, el preu de la llibertat
Malgrat les ombres del personatge, el seu calvari és un afront contra el dret a la informació. Que lluny que queda el cas Watergate
Julian Assange, a la salida del juzgado. /
Julian Assange ja és lliure. Culmina així la seva odissea després d’un pacte segellat a les illes Marianes del Nord, descobertes per Magallanes el 1521 i que Espanya va vendre a l’imperi alemany el 1899 després d’haver perdut la guerra contra els Estats Units i les colònies de Cuba i les Filipines. Durant la Segona Guerra Mundial, l’Exèrcit nord-americà va prendre l’illa de Saipan, la més gran de l’arxipèlag, avui un territori lliure associat als EUA, com Puerto Rico. És allà on el fundador de WikiLeaks ha volgut mantenir el seu acarament amb la justícia de Washington. No es fiava. Com més lluny, millor; a més de 9.000 quilòmetres del primer port nord-americà en terra ferma. Tan llarg ha sigut el periple cap a la llibertat, des de Londres fins a Canberra, que la seva dona i advocada, Stella Assange, ha sol·licitat ajuda econòmica als seus seguidors, a través de la xarxa social X, per sufragar el "deute enorme" del xàrter contractat: 520.000 dòlars. Se li va prohibir viatjar en un vol comercial.
Assange ja és a casa, a Austràlia, una notícia fantàstica per a ell, per a la seva família i per a la seva salut mental, després de gairebé 12 anys de captiveri: set a l’Ambaixada de l’Equador al Regne Unit –temia que si treia el cap al carrer, el detinguessin– i cinc a la presó d’alta seguretat de Belmarsh, en una cel·la petita, en règim d’aïllament, amb una hora al dia per exercitar el cos. Una bona nova en el terreny personal, sí, però relativa en el públic. La llibertat sempre té un preu, en aquest cas el d’haver-se autoinculpat de "conspiració per obtenir i difondre il·legalment informació classificada relacionada amb la defensa nacional dels Estats Units", en virtut de la llei d’espionatge de 1917, aprovada en el context de la Primera Guerra Mundial, sense precedents d’aplicació contra un periodista en exercici (ningú va ser perseguit pel cas Watergate). Era només un dels 18 càrrecs criminals que pesaven contra ell i que podien haver-li suposat 175 anys de presó.
Notícies relacionadesLa doble vara, la doble moral dels EUA en el tauler geopolític, ja els intuíem o fins i tot els coneixíem en alguns assumptes molt concrets; Amèrica Llatina, per exemple. Les filtracions de WikiLeaks van posar negre sobre blanc atropellaments contra els drets humans en les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, que van familiaritzar el món, per desgràcia, amb els maleïts "danys col·laterals". El que va fer Assange va ser explicar al món assumptes d’interès públic; com tants altres reporters d’investigació, que busquen la veritat sota les pedres, va recórrer a tota mena de fonts, també extraoficials. La prima línia vermella.
Una altra cosa és el personatge. Prepotent, potser exhibicionista, erràtic, de vegades més activista que informador. Però ha pagat un preu altíssim a la seva carn, i la seva autoinculpació estableix un mal precedent. ¿Qui s’atreveix ara a buscar una gola profunda? ¿Qui vigila el pou negre dels estats? Corren mals temps per a la llibertat de premsa, que alguns voldrien veure sepultada a la fossa de les Marianes, a sota del mar, a 11.000 metres de profunditat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
