Esquinçar teranyines

El cornuezulo (corn en gallec) és un fong que creix entre el sègol. De gran toxicitat, s’utilitzava tradicionalment per practicar avortaments. Avortaments clandestins, és clar. El seu ús és molt perillós. O corno, de Jaione Camborda, va ser la pel·lícula premiada amb la Concha d’Or de l’últim festival de Sant Sebastià. Terra, cos, patiment, fugida i sororitat s’entreteixeixen en una història agresta i polposa. Ambientada a la Galícia rural del tardofranquisme, una marisquera ajuda les dones del poble a parir. És la mà que les sosté quan el seu cos s’obre, mentre els marits només surten a collir els seus fruits. També és la que els ajuda a avortar, la que ha de fugir quan alguna cosa surt malament, la que rep altres mans que la cuiden.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La memòria encara es manté fresca. No fa tant. A les sepultures van quedar els cossos de les que no van sobreviure. A la fossa de la memòria, el dolor callat de les que ho van aconseguir. Tot va per barris, és clar. Per a algunes, escapades a Londres. Per a unes altres, locals clandestins i els dits creuats perquè res sortís malament. També hi havia les obligades a parir, és clar. I les ambicions perdudes entre bolquers. De vegades, els pares sabien. I s’erigien en còmplices o en tirans.

El Constitucional ha avalat la reforma que recupera el dret de les joves de 16 i 17 anys a avortar sense permís patern. El recurs de Vox ha sigut rebutjat. Però l’ordidora de teranyines no s’atura. Vox persegueix la derogació de la llei de l’avortament. Parlen de defensa de la vida, tot i que només pretenen teixir el control i la submissió dels nostres cossos.