Nou Consell (cinc anys després)

Amb tot això s’ha evidenciat, una vegada més, la politització de l’òrgan. Se li han vist completament les costures, igual com va passar amb el Tribunal Constitucional no fa tant quan es va demostrar, més enllà de tot dubte raonable, el repartiment de blocs. Això ha fet dels dos òrgans, em sap greu dir-ho, joguines trencades de la nostra democràcia. Continuen i continuaran treballant, però no gaudiran ja de prestigi en el futur, almenys en un futur proper, i això és perillós. Aquest prestigi, a més, ni tan sols depèn dels seus vocals (Consell) o magistrats (Tribunal Constitucional), alguns d’ells de saber jurídic i honestedat contrastats, sinó que el conjunt d’integrants, amb la seva tasca tècnica, siguin capaços de portar als dos òrgans la imatge pública que haurien de merèixer. A més, serà fàcil de detectar. Mentre els mitjans de comunicació continuïn parlant dels magistrats/vocals del PSOE o del PP, voldrà dir que res ha canviat.

Moltes vegades, en privat, es parla de la falta d’estímuls per fer les coses bé. Al cap i a la fi, alguns dels vocals han esperat històricament, i esperaran, futurs trasllats a altres òrgans o organismes superiors de l’Estat. Fins i tot algun magistrat del Tribunal Constitucional pot esperar, al final del seu període, algun destí més acomodat. I això pot fer que siguin propensos a la pressió política dels partits que van inspirar el seu nomenament, és clar, o que cedeixin a temptacions del rival, que de tot hi ha hagut... El problema és que, ambicions personals a part, tot això es tradueix en designacions de magistrats per al Tribunal Suprem i altres tribunals superiors que porten alguna etiqueta d’influència política, com ja ha passat amb molta reiteració en el passat. Tant de bo no passi ara, però potser és ingenu almenys no sospitar-ho.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

La pregunta, a banda de qualsevol altra consideració, és com evitar-ho. Podem canviar el sistema de designació de vocals, és clar, tot i que no estic gens segur que els partits vulguin realment fer-ho, diguin el que diguin. Almenys, l’actual sistema els assegura la influència, i això és massa llaminer. D’altra banda, la tan esbombada designació de vocals pels mateixos jutges podria portar a molestes campanyes electorals en què els jutges-candidats arribarien encara més polititzats al càrrec a través de les seves propostes electorals, ja que costa imaginar –més aviat, costa poc– el que prometrien als seus votants, en públic i en privat... Tret que els partits comptin amb l’absoluta seguretat de controlar a mitjà i llarg termini les associacions judicials, és molt difícil que afavoreixin una reforma així.

En definitiva, sembla necessari, potser urgent, regenerar les dues institucions citades, però no amb més reformes. El que seria imprescindible regenerar és la mentalitat d’alguns dels integrants d’aquestes institucions. No és discutible que, fins ara, la imatge que ha donat la majoria dels seus integrants és de profunda politització, fins i tot per als que van canviar de bàndol esperant millor destí que no sempre van obtenir. Pot ser que la manera d’evitar temptacions sigui eliminar aquestes futures expectatives, a l’estil de la supressió de les anomenades portes giratòries de les quals torna a parlar-se aquests dies. Però, ¿algú estarà disposat a una cosa així? Pot ser que no, cosa que fa que, de nou, caiguem en la desesperança.