Obres completes

Per tercera vegada, em vaig comprar les obres completes de Jorge Luis Borges. Confesso des de ja que no soc gaire partidari de llegir obres completes, per incòmodes: són sempre volums aparatosos, pesats i amb la lletra més aviat petita. Però tenir una idea, mostrar-se partidari d’alguna cosa, rares vegades m’evita actuar en sentit totalment contrari. "Pensa, i després actua com si no haguessis pensat en absolut", seria una espècie de tristíssim lema personal. La primera vegada que vaig aconseguir les obres completes de Borges només em va donar per adquirir el primer volum, que incloïa els llibres publicats entre Fervor de Buenos Aires (1923) i El Aleph (1949). És a dir, gairebé vaig aconseguir les seves obres completes. Només un capítol més de la història dels meus quasis. Alhora, trist i curiosament, havia anat comprant els llibres solts i llegint-los, en edicions lleugeres, de butxaca. Tenia pocs diners, diguem, però els gastava malament.

Quan em vaig proposar reunir, a la fi, tots els volums de les obres completes, li vaig demanar a l’editora Belén Bermejo que me’ls busqués a la Fira del llibre antic de Madrid, al passeig de Recoletos. No hi havia manera d’aconseguir-les si no era al mercat de segona mà. Va ser així com les vaig incorporar, en una edició de tres volums, amb estoig inclòs, a la meva biblioteca. Però dilluns vaig passar davant una llibreria de segona mà a Ourense, i vaig descobrir l’edició de Círculo de Lectores, en quatre volums, publicada el 1992 per cortesia de María Kodama, i m’hi vaig llançar a sobre, una altra vegada sense pensar. Feia olor de tabac i la vorejava un aire groc. Abans d’entregar-me-les, el llibreter, amb mascareta de tela, es va aplicar tres vegades gel de mà. Potser va buscar un rècord. "No m’acosto gaire perquè tinc covid", em va dir. Quant més voldria acostar-se, vaig pensar, i després vaig pagar 36 euros. Just al sortir ja vaig començar a preguntar-me per què les havia comprat. Quina necessitat m’havia portat a aquest punt una vegada més. Abans d’arribar a casa, vaig arribar a la conclusió que ho havia fet per regalar-les algun dia. Només era qüestió de temps esbrinar a qui.