La tribuna
Esquerra, paralitzada
Serà impossible obtenir de Pedro Sánchez una cosa que justifiqui raonablement un sí dels republicans a Salvador Illa que els eviti ser titllats de traïdors per Junts
Els republicans, com una llebre enlluernada al mig d’una carretera, semblen incapaços de moure’s davant dues alternatives que portaran males o molt males conseqüències per a ells
Segur que a molts de vostès també els ha succeït. De vegades, conduint de nit per alguna carretera secundària, entreveiem davant nostre una llebre o una guineu. L’animal, sorprès pels focus del nostre cotxe, es queda al mig, paralitzat, sense resoldre’s a engegar a córrer en una o altra direcció. Tot i que cada fracció de segon compta, malgrat saber que com més temps continuï quieta més probable és la seva mort, la llebre (o la guineu) és incapaç de fer arribar instruccions clares a les potes perquè es moguin i la treguin de l’atzucac. Una cosa semblant li està passant a Esquerra Republicana, si la contemplem de manera orgànica, com un conjunt, com un animal que, com tots, necessita coordinar mil·limètricament els seus moviments davant del perill imminent. Les llums del vehicle que se’ls llança a sobre als republicans –una combinació de circumstàncies adverses– resulten tan esglaiadores que ells semblen com congelats en el temps, incapaços de moure’s, sense prendre decisions adreçades a esquivar l’espantosa envestida.
L’esglai d’ERC fa que encara no sàpiga què fer. Continua paralitzada –i amb ella la governança catalana–, cosa que ha portat el president del Parlament –emprant una fórmula sui generis– a no cridar ningú a la investidura però sí posar en marxa el rellotge, el compte enrere. Josep Rull ha actuat així perquè el guanyador de les eleccions, el socialista Salvador Illa, no compta amb prou suports per ser elegit president. Esquerra dubta entre convertir Illa en el successor d’Aragonès o bé no fer-ho i, amb això, obligar a repetir les eleccions catalanes.
Tant una opció com l’altra comportaran males –o molt males– conseqüències per a ERC. Almenys sobre el paper. Convertir Salvador Illa en president de la Generalitat, accentuaria la percepció de ser un partit supeditat, subordinat, al PSC i al PSOE. Amb els socialistes està previst governar Barcelona. A les Corts, els republicans segueixen sent aliats fonamentals de Pedro Sánchez. Enlairar Salvador Illa regalaria tones de munició als que els titllen de "tous", "crossa socialista" o "traïdors". Carles Puigdemont i Junts els acusarien d’afavorir una vegada més els socialistes i rompre la unitat de l’independentisme. Tot plegat pot explicar la decisió republicana de lliurar la presidència del Parlament a Junts –a Rull–, quan se l’hauria pogut quedar ERC. L’estat de torbació d’Esquerra s’explica pels mals resultats electorals –especialment els del 12M, les eleccions catalanes, les més importants per a un partit com ERC–i per trobar-se, arran d’aquests resultats, amb una direcció provisional que té data de caducitat. Que Oriol Junqueras, legítimament, hagi optat per no llançar la tovallola, com han fet Pere Aragonès i Marta Rovira, incrementa el desordre, les intrigues i la divisió interna. Mentre que els últims consideren que un cicle s’ha extingit i que altres persones han de comandar la nova etapa, Junqueras està convençut que ell és qui millor pot capitanejar la remuntada.
Notícies relacionadesLa segona opció de la disjuntiva que tenalla ERC és continuar negant el suport a Salvador Illa i conduir el país a noves eleccions. Uns nous comicis suposarien, en teoria, uns nous mals resultats per als republicans. La convocatòria seria el 13 d’octubre. I entre avui i el 13 d’octubre, es poden esperançar a ERC, passaran moltes coses. Potser guanyar temps és la salvació. Igual que li ocorre a la llebre.
Davant l’empat de males alternatives, Esquerra està intentant ara passar la patata calenta als socialistes. Els exigeixen un finançament "singular" per a Catalunya que s’equipari als d’Euskadi i Navarra –excepcionats per la Constitució–, però amb una quota de solidaritat raonable i no abusiva. Al meu entendre, serà impossible obtenir de Pedro Sánchez una cosa que justifiqui raonablement el sí a Salvador Illa. Principalment, però no només, perquè cap autonomia –tampoc del PSOE– acceptarà que Catalunya redueixi la seva aportació, atès que, com menys diners hi hagi sobre la taula, menys diners hi haurà per repartir. A més, el PP –com ha començat a fer– utilitzarà tota la seva energia i demagògia per rebutjar qualsevol proposta. Per la seva banda i alhora, Puigdemont i la resta de l’independentisme retrauran a ERC haver cedit complaentment perquè, des del principi i novament, és el que anhelava fer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
