Lidiar amb la migració
Europa i com pot ser d’aquí cent anys
El sisme demogràfic aviva el creixement de partits polítics que volen acotar, frenar o ordenar l’arribada dels migrants
INMIGRACIÓN
El principal desafiament que té Europa de cara als pròxims decennis és decidir si vol integrar els milions d’immigrants que continuaran desplaçant-se al Vell Continent o bé tancar-se en si mateixa i envoltar-se de barreres contra els fluxos migratoris. Al voltant d’aquest dilema van girar les conclusions de l’historiador Robert Kaplan, i del diplomàtic israelià Shlomo Ben-Ami, en les classes mestres que van oferir al I Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani organitzat per Prensa Ibérica aquesta setmana a València.
És al Mediterrani on es disputarà la major part d’una batalla que ja no és només intel·lectual. Els fluxos migratoris procedents del nord de l’Àfrica han convertit aquest mar en una tràgica porta d’entrada en què moren cada any 3.000 persones, segons va esmentar el director d’Open Arms, Oscar Camps. Kaplan va recordar que a final de segle hi haurà un europeu per cada set africans al món i que els europeus hem d’assumir que el rostre de la nova Europa serà molt diferent del que existeix avui. El canvi demogràfic és inevitable.
És aquest sisme demogràfic el que està generant els temors que aviven el creixement de partits polítics que volen acotar, frenar o, ells prefereixen utilitzar el verb ordenar, l’arribada d’aquests migrants. Per aquests partits, sense integració no hi pot haver immigració. La identitat nacional està en perill. Aquest cap de setmana, la previsible victòria de Reagrupament Nacional (Marine Le Pen) en la primera volta de les eleccions franceses obrirà una altra falca al cor d’Europa. El segon i el tercer país més poblat d’Europa (Itàlia) estaran governats per partits d’extrema dreta. Les diferències sobre el concepte Europa es van consolidant. Georgia Meloni, primera ministra italiana, no ha recolzat la formació de la nova cúpula de la Comissió Europea. Si les eleccions autonòmiques a Catalunya es repeteixen, que ningú se sorprengui que Aliança multipliqui els dos escons que va obtenir en els comicis del 12 de maig.
Notícies relacionades¿S’arreglarien totes aquestes pors si els països africans, tant els subsaharians com els del Magrib, es democratitzessin i tinguessin una economia desenvolupada? L’economista Mariana Mazzucato va proposar fins la creació d’un banc públic del Mediterrani que tingués per objectiu liderar una espècie de Pla Marshall. La presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Nadia Calviño, va recordar el paper que aquest pot assumir en el futur. Ben Ami va exposar una evidència: quan els països d’aquesta zona celebren eleccions democràtiques, guanyen els extremismes islàmics.
Si de la nit al dia Àfrica generés prou riquesa econòmica per repartir-la entre els seus ciutadans –no només entre les elits corruptes– i desapareguessin les migracions, pregunta: ¿qui assumiria en aquesta meravellosa catedral del benestar que és Europa les feines que els indígenes majoritàriament no volem fer? Esperem respostes..
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
