La tríada europea

Els programes derivats de l’Agenda 2030, el desenvolupament d’iniciatives específiques en el doble camp de la seguretat i de la indústria de defensa, la competitivitat a escala global i l’autonomia estratègica continuaran ocupant part important en la tasca europea. I en aquest entorn és especialment significatiu el nomenament de la primera ministra d’Estònia, personatge molt destacat en el manteniment del suport a Ucraïna i contra la qual el president Vladímir Putin ha dictat una ordre de recerca i captura per haver ordenat l’enderroc al seu país de monuments dedicats a l’Exèrcit soviètic. Kallas encarna un compromís sense fissures amb Ucraïna, l’últim episodi del qual és el pacte de seguretat subscrit dijous a Brussel·les. La rellevància del nomenament de Kallas per succeir Josep Borrell l’engrandeix el fet que la Unió Europea estarà presidida a partir de dilluns per Hongria, veu crítica permanent amb la resposta que Brussel·les ha donat des del primer dia a la invasió d’Ucraïna. Pot dir-se que Orbán és la veu de la dissidència quan incumbeix a la política de sancions a Rússia i en els esforços redoblats per oferir ajuda militar a Ucraïna, parapetat en la regla de la unanimitat que regeix en la política exterior europea. Però cada vegada és menor el marge per titubejar en la gestió de la crisi, i no és casual que en el repartiment de papers acordat s’hagi optat per la figura de Kallas.

Tots aquests ingredients i alguns altres que s’incorporaran al debat en les pròximes setmanes per tancar la distribució de carteres en la nova comissió, entre ells la convergència econòmica, el control dels dèficits pressupostaris i la gestió dels fluxos migratoris, poden ser l’espai en el qual es concreti algun gest compensatori per a Itàlia, Estat fundador de la Unió, tercera economia europea i amb un Govern ultraconservador que no ha participat en el primer acord. Les declaracions de Donald Tusk i altres dirigents donen a entendre que les tres grans famílies històriques de la política europea poden decantar-se per algun nomenament que mantingui Meloni dins del marc de referència de l’europeisme. Però no amb una posició en el pont de comandament.