Editorial

La tríada europea

L’acord entre conservadors, socialdemòcrates i liberals garanteix la continuïtat a la UE 

2
Es llegeix en minuts
Antonio Costa, Ursula von der Leyen, Kaja Kallas, Roberta Metsola

Antonio Costa, Ursula von der Leyen, Kaja Kallas, Roberta Metsola / EPC

L’acord aconseguit per conservadors, socialdemòcrates i liberals per proveir els càrrecs de presidenta de la Comissió Europea (Ursula von der Leyen), de president del Consell Europeu (António Costa) i de l’alta representant per a la Política Exterior i de Seguretat (Kaja Kallas) garanteix la continuïtat en les línies mestres del que ha fet la Unió Europea en els últims cinc anys, assegura l’estabilitat gràcies a una majoria suficient al Parlament i deixa la porta oberta a ampliar-la en casos concrets mitjançant el vot dels eurodiputats verds. Ni l’enuig de la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, per no haver participat en les negociacions, ni el del primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que considera que l’acord no és representatiu del resultat sortit de les urnes de la Unió el 9 de juny, tenen prou potencialitat per convertir-se en un planter d’inestabilitat i confrontació. El suport sense reserves de 25 dels 27 socis al repartiment de llocs permet entreveure un futur sense més tensions internes que les habituals en el club europeu, fruit de la seva diversitat. A expenses que els resultats electorals a França no ho impedeixin.

Els programes derivats de l’Agenda 2030, el desenvolupament d’iniciatives específiques en el doble camp de la seguretat i de la indústria de defensa, la competitivitat a escala global i l’autonomia estratègica continuaran ocupant part important en la tasca europea. I en aquest entorn és especialment significatiu el nomenament de la primera ministra d’Estònia, personatge molt destacat en el manteniment del suport a Ucraïna i contra la qual el president Vladímir Putin ha dictat una ordre de recerca i captura per haver ordenat l’enderroc al seu país de monuments dedicats a l’Exèrcit soviètic. Kallas encarna un compromís sense fissures amb Ucraïna, l’últim episodi del qual és el pacte de seguretat subscrit dijous a Brussel·les. La rellevància del nomenament de Kallas per succeir Josep Borrell l’engrandeix el fet que la Unió Europea estarà presidida a partir de dilluns per Hongria, veu crítica permanent amb la resposta que Brussel·les ha donat des del primer dia a la invasió d’Ucraïna. Pot dir-se que Orbán és la veu de la dissidència quan incumbeix a la política de sancions a Rússia i en els esforços redoblats per oferir ajuda militar a Ucraïna, parapetat en la regla de la unanimitat que regeix en la política exterior europea. Però cada vegada és menor el marge per titubejar en la gestió de la crisi, i no és casual que en el repartiment de papers acordat s’hagi optat per la figura de Kallas.

Tots aquests ingredients i alguns altres que s’incorporaran al debat en les pròximes setmanes per tancar la distribució de carteres en la nova comissió, entre ells la convergència econòmica, el control dels dèficits pressupostaris i la gestió dels fluxos migratoris, poden ser l’espai en el qual es concreti algun gest compensatori per a Itàlia, Estat fundador de la Unió, tercera economia europea i amb un Govern ultraconservador que no ha participat en el primer acord. Les declaracions de Donald Tusk i altres dirigents donen a entendre que les tres grans famílies històriques de la política europea poden decantar-se per algun nomenament que mantingui Meloni dins del marc de referència de l’europeisme. Però no amb una posició en el pont de comandament.