El 2074 comença avui

3

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

30 de de juny del 2024. 01:44

0 Comentaris

Carol Álvarez

Encara falta temps per al 2074, però la radiografia que tenim de la Barcelona del futur indica una tendència que hauria de servir perquè ens preparem, com fem quan la previsió meteorològica ens avisa de pluges: potser no arriba el temporal, però el paraigua i la sabata tancada els tenim en compte. L’Institut Nacional d’Estadística ha posat sobre la taula dades obtingudes a partir d’enquestes a demògrafs amb la idea de dibuixar les línies de la societat que vindrà, a partir de les projeccions estimades d’hàbits de vida i fins i tot de longevitat. No és cap sorpresa que ens enfrontem a un futur amb més persones d’edat avançada que joves, però que el fet que el 30,3% de les persones residents a Espanya, que seran uns 54,6 milions, tindran 65 anys o més proporciona una idea del tipus de vida que hauran de gestionar els nostres governants, les característiques dels impostos i, sobretot, la cartera de serveis que hauran de proveir. Ser més gran serà el mainstream, tot i que els 65 de llavors –com ara– encara impliquin edat activa. Penso, d’entrada, en l’oci i els horaris d’activitats, per exemple, però també en la xarxa d’assistència sanitària i les llistes d’espera, l’accessibilitat dels transports públics i la freqüència de passada, l’adaptació dels esdeveniments culturals, en temàtica i aforaments... Imagino un think tank en cada administració amb la patata calenta en la seva ordre del dia de preparació. Un ambulatori no s’aixeca de la nit al dia, com poden certificar els veïns del Fort Pienc en una croada llarga i viva per aconseguir d’una vegada que s’edifiqui el promès centre nou del barri. La contractació de metges i d’altres professionals sanitaris no haurà de dependre tant dels ajustos pressupostaris perquè haurà de ser, més encara si és possible, una qüestió estructural, i així estem a les portes de l’estiu, amb hospitals que redueixen activitat, com si posar-se malalt fos menys freqüent a l’agost. Sabem que la pandèmia de la covid va ser un primer avís dels nous riscos infecciosos que arribaran, i la població d’edat avamçada és, lògicament, la més vulnerable.