Editorial

El blanqueig ecològic, un engany

Són molts els sectors en què la publicitat s’omple de proclames verdes que no tenen fonament

2
Es llegeix en minuts
El blanqueig ecològic, un engany

El greenwashing, ecopostureig o ecoimpostura s’ha convertit en una forma d’engany o falsejament de la realitat que afecta els consumidors i suposa una competència deslleial per a les empreses compromeses amb la preservació del medi ambient. Des de l’ONU a les diferents administracions, es multipliquen les iniciatives per combatre el blanqueig ecològic, possible quan són insuficients o no existeixen instruments de control efectius. Són molts els sectors en què la publicitat s’ha omplert de proclames ecologistes que, a l’hora de la veritat, no tenen fonament i tenen poc a veure amb la realitat.

En termes generals, totes les iniciatives per acabar amb el greenwashing apunten en una mateixa direcció. La guia elaborada per les Nacions Unides el 2022 estableix que "una entitat només es podrà promocionar com a sostenible si té un pla real per arribar a zero emissions"; la directiva ad hoc de la Unió Europea persegueix "garantir que les declaracions mediambientals de les empreses siguin justes, comprensibles i fiables"; el text que prepara el Govern espanyol s’inspira en principis idèntics. Grans potències industrials com els Estats Units, Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia han posat en marxa sistemes de control i de sanció per aconseguir que l’activitat econòmica no es faci a costa de degradar el medi ambient.

De la mateixa manera, seria una bona notícia que els governs autonòmics i les corporacions locals, en els àmbits en què tenen competències, se sumessin a l’esforç per controlar i garantir la sostenibilitat de l’activitat empresarial. La veritat és que darrere de l’economia més pròxima a les societats de serveis emergeixen pràctiques bastant allunyades de la sostenibilitat, nocives per al medi ambient i que, en general, s’escapen d’una fiscalització adequada i sistemàtica. La Generalitat reconeix que actuar en aquest camp és una assignatura pendent; Madrid i Barcelona han d’afrontar un gran desafiament i poden inspirar-se en el que s’ha fet fins a la data en diferents ciutats europees.

La realitat és que darrere dels eslògans publicitaris verds de contingut genèric s’amaguen amb molta freqüència procediments que no tenen gaire a veure amb el compromís ecològic i la lluita contra l’emergència climàtica. Quan Greenpeace assenyala grans empreses de sectors com el dels combustibles fòssils, l’agroalimentari i el de la banca com alguns dels més contaminants no fa més que informar els consumidors de pràctiques contradictòries amb els missatges emesos per campanyes massives de publicitat, sense que, fora d’això, es pugui generalitzar, tenint en compte que en aquests mateixos sectors són moltes les iniciatives compromeses amb el canvi a la producció i consum d’energia.

Per urgent i necessària està més que justificada l’obligació que, a partir de l’any vinent, tindran totes les empreses de més de 250 treballadors de presentar un informe exhaustiu sobre les emissions derivades de la seva activitat econòmica, una mesura que a partir del 2026 s’estendrà a les empreses cotitzades mitjanes i petites. Tot esforç és poc si es volen arribar als objectius fixats a l’Agenda 2030 i evitar que augmenti l’informe de danys irreversibles infligits al planeta a partir de la revolució industrial.