Els intocables

Descobreixo amb sorpresa que ja existeix un Dia Europeu contra les agressions al personal mèdic. És veritat que hi ha dies mundials, internacionals i europeus d’allò més pintorescos, però que n’hi hagi un contra les agressions al personal mèdic, malament. Se celebra cada 12 de març.

En la propera commemoració caldrà incloure a la llista d’agredits les víctimes de les dues entrades multitudinàries i violentes que hi ha hagut aquesta setmana a hospitals de Girona i Terrassa. Hauríem de dir dos assalts, un d’ells a una sala de parts! Ferits i material destrossat. No se sap res de la dona que estava donant a llum, però he parit i no puc ni imaginar que en aquella situació d’extrema vulnerabilitat hagués entrat un grup a cops de porra, quin horror!

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En tots dos assalts, tant les imatges com el que relaten víctimes i testimonis apunten a una gentola d’emocions descontrolades amb nul respecte per allò públic i allò necessàriament compartit amb els altres ciutadans, perquè allò privat, local i particular és el que passa per davant de tot. Allò dels drets i deures, doncs només drets. I la policia destinada a protegir allò que hauria de ser un santuari, un lloc de pau, d’espai i respecte als malalts i als que curen.

Sanitaris i també docents han de tenir la màxima consideració de protecció. Servidors públics. Ho són i el Codi Penal recull algunes agressions contra ells com a atemptat contra l’autoritat. Però no n’hi ha prou quan, encara que per sort sigui excepcionalment, necessites desplegar la policia per protegir aquesta autoritat. Precisament perquè aquest concepte està profundament en crisi, és més necessari establir nous límits i reconeixement. Que algú tingui prou saber com per salvar-te la vida ja no és suficient, els exigim màgia i que l’encertin sempre, a la nostra manera i amb els nostres temps, és igual el seu estrès i els recursos amb què compten, i també exigim que els nostres fills ho aprovin tot i siguin gent de bé sense que calgui que hi invertim el nostre temps. En aquest aquí i ara permanent uns i altres han de ser intocables.