La tribuna
Pensar el Mediterrani
El seu primer fòrum econòmic i social ha discutit a València el futur de les comunitats que el formen i també com s’ha d’avançar en una cooperació més gran
Marga Prohens, presidenta de les Balears, declara que el turisme ha sigut –i continua sent– un gran èxit, però que no ha de continuar creixent. Cal combinar-lo amb qualitat i diversificació
El 40% de la població espanyola viu en l’anomenat arc mediterrani. I produeix un 40% del PIB. Aquestes comunitats són, doncs, una part molt rellevant d’Espanya, tot i que el seu pes i la seva influència han estat condicionades, moltes vegades, per pulsions centralistes. Per això fa anys que els empresaris i les autoritats autonòmiques es mobilitzen per aconseguir el famós corredor ferroviari que, tot i que amb progressos, encara és un objectiu ignorat per la visió radial de les comunicacions.
Però les realitats i els interessos d’aquestes comunitats, des de Catalunya fins a Andalusia, van més enllà del sospirat corredor ferroviari i poden ser origen de sinergies interessants. Tanmateix, això exigeix pensar i reflexionar sobre el futur de l’arc i –com va dir Javier Moll, president de Prensa Ibérica– obrir un ampli diàleg sense maximalismes ideològics i amb esperit de consens, per explorar oportunitats i obrir nous horitzons. Cal pensar el Mediterrani i aquest ha sigut l’objectiu del I Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, que va reunir dimecres i dijous gairebé un miler de participants al Palau de les Arts de València. Aspiració: "Erigir ponts per construir un futur millor".
El Fòrum, una iniciativa de Prensa Ibérica i de la Fundació La Caixa, ha convocat personalitats del món polític com Carlos Mazón, Fernando López Miras i Marga Prohens, presidents de València, Múrcia i les Balears. També de l’econòmic: Nadia Calviño, Antonio Garamendi, José Bogas, Paco Reynés, Ángel Simón, Maurici Lucena, Beatriz Corredor, Vicente Boluda, Ana Mayor...
Però potser el més interessant és que no s’hi va discutir en fred, sinó a partir de les anàlisis de vuit grups de treball que es van reunir durant sis mesos amb l’impuls dels diaris de Prensa Ibérica: Diari de Girona, EL PERIÓDICO, Mediterrani, Levante, Información d’Alacant, Diario de Mallorca, La Opinión de Múrcia i La Opinión de Màlaga per estudiar els desafiaments del futur. És impossible resumir-los, però em va impactar el debat sobre el futur de la ciutat mediterrània –i la seva necessària diversificació– dels urbanistes Ramon Gras (Harvard) i Miquel Barceló. Juntament amb el dictamen de l’alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, que ha transformat la seva ciutat i que ja disputa a Sevilla la capitalitat d’Andalusia.
I en una línia paral·lela l’anàlisi sobre el turisme i el canvi climàtic en una taula animada per Marisa Goñi, directora del Diario de Mallorca, amb la participació de Vicente Marí, president del Consell d’Eivissa, i Toni Riera, director de la Fundació Impulsa. El turisme ha sigut la gallina dels ous d’or de les Balears i d’altres comunitats. Però es palpa que també genera problemes: manca de vivenda, contaminació, malestar ciutadà... ¿Amb el turisme es pot morir d’èxit? ¿Se li han de posar límits? ¿Quins límits? I va ser valenta la resposta de la presidenta de les Illes, Marga Prohens: el turisme no pot continuar creixent en volum sense límits. I el futur és saber-lo combinar amb una qualitat més gran i diversificació. Prohens sap –i diu– que l’èxit ja no és tenir cada any un nombre més elevat de visitants. Els seus efectes no han de danyar la qualitat de vida.
I va ser interessant veure Nadia Calviño explicant la gran potencialitat que té el Banc Europeu d’Inversions (BEI) que presideix des que va deixar la vicepresidència econòmica. Estava molt més relaxada, com si el clima de Luxemburg li agradés més que el de Madrid. I molts empresaris van anar després a una reunió per saber-ne més. ¿Les pimes poden tenir crèdits del BEI?
Notícies relacionadesPerò el Mediterrani va molt més enllà de l’est espanyol. L’historiador Robert Kaplan –en diàleg amb Maurici Lucena– i Shlomo Ben Ami, antic ministre d’Exteriors d’Israel (laborista), van analitzar la preocupant situació del Mediterrani. El drama de Gaza, per descomptat, sobre el qual Ben Ami va dir que, Hamàs a banda, el gran problema era Netanyahu. Però també el desequilibri entre la població envellida i estancada d’Europa i la creixent i jove del continent africà. Allà hi ha el gran repte. ¿Com integrar una immigració necessària però que trastorna la vida política d’alguns països?
El I Fòrum del Mediterrani ha sigut un èxit. La prova –ho va anunciar Aitor Moll– és que Màlaga acollirà el 2025 una segona edició.
