Reflexió
Frescos com una rosa
Naixem sols i morim sols. Segons Orson Welles, també vivim sols; i únicament a través de l’amor podem crear la il·lusió momentània que no és així. No seré jo qui li posi pegues a l’amor, però li afegiria una altra paraula molt semblant: humor. Perquè la vida dona hòsties tan fortes que només amb la barreja màgica de totes dues podem aspirar a aixecar-nos. Ho demostra David Seijas, sommelier d’èxit durant l’aventura irrepetible d’El Bulli, en un llibre on narra el seu descens als inferns de l’alcoholisme. Ho confirma Pere Aznar en el seu programa 400, amb assumptes tan poc risibles com l’esclerosi, el Parkinson i la soledat no desitjada; però és que resulta que 400 és el nombre de músculs que s’activen en plena rialla. Així que la cosa està clara. I el remata El bus de la vida, la nova pel·lícula de Dani Rovira, on aquest còmic –cada dia millor actor– gairebé fa de si mateix, tenint els dolors, les nàusees i, sobretot, les pors que acompanyen els malalts de càncer.
El llibre de David, subtitulat Quan la passió es converteix en el teu pitjor enemic, proposa combatre el calvari de les addiccions amb un raig d’amor i amistat; tribut a família i amics com a agafadors en el naufragi. Però també amb escenes còmiques, com quan es va equivocar de taula i va deixar Vázquez Montalbán sense xampany... perquè no sabia qui era. El programa de Pere a À Punt és un monument a l’esperit del que és –o hauria de ser– televisió pública; l’altre dia va aconseguir que una mare expliqués l’acudit preferit del seu fill... mort als vuit anys. Pere surt dels programes "fet una merda", plora gairebé tant com riu, però assegura que és el més bonic que ha fet. I Dani és víctima –en la ficció– de la broma que li fan els seus companys de malaltia, quan els atura un ertzaina i es disposa a sancionar-lo perquè fa pudor de marihuana. El seu discurs lacrimogen al fals policia –que acaba descollonant-se– per deslliurar-se de la multa és antològic. Conclusió: la vida és un combat de verbs. Morir parteix amb avantatge. Però estimar i riure són opcions per plantar-li cara.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
